Llegir Conan ( II )

CONAN I LES DONES:

Mal que ens pesi, la literatura fantàstica, i en especial mentre es va anomenar d'espasa i bruixeria, es en essència masclista.

El rol d'home i dona està molt tipificat: ells son forts i brutals, bevedors, cínics, amb poques llums; o bé, son erudits, poetes, savis, però brutals. La seva relació amb les dones consisteix en cardar i deixar, i no va més enllà d'una aventura.

Elles son voluptuoses, carnals, intel·ligents, dèbils, putes, mares, lladres, taverneres, princeses i consorts. Siguin roses o morenes, blanques com la neu o fosques com el carbó, totes tenen unes proporcions més properes a les Pin-Ups de l'època que a una dona real.

Però, no carreguem contra Howard per això. Molts dels seus contes complien l'única funció de satisfer a l'editor i al públic, per pogué guanyar diners en un moment complicat per l'autor.

La prova de que la seva mestria va molt més enllà dels tòpics es pot trobar en "La reina de la Costa Negra", sens dubte, un dels millors relats d'espasa i bruixeria que s'han escrit mai.

En aquest conte trobem a Bêlit, la reina dels pirates i amor de Conan. Tots dos protagonitzaran una historia romàntica de gran voltatge (la seva passió els porta a fer l'amor en la coberta del vaixell davant de la resta de pirates), publicada l'any 1934, amb final dramàtic. Bêlit es la heroïna perfecta: bella, intel·ligent, ferma, capaç, apassionada, alhora que misteriosa.

Malauradament, cap dels imitadors de Howard o dels que pretenen ser originals, ha sigut capaç de recuperar l'esperit bellament tràgic de la historia.

Aquesta manca de personatges femenins interessants, junt amb la brutalitat dels masculins, ha allunyat a les lectores d'aquest gènere, dons la presencia de dones guerreres, carregades d'atributs masculins, tant pròpies de les novel·les de fantasia, tant sols serveixen per inflamar la libido dels adolescents.

EL PLAER DE LLEGIR:

Arribat aquest punt ens preguntarem: perquè llegir Conan?.

Dons, pel mateix que encarem qualsevol lectura: pel plaer de submergir-se en un mon que no es el nostre, en unes vides que ens son desconegudes.

Quan llegeixes fantasia tot es nou, producte de la imaginació d'un escriptor o escriptora; però, en el cas de Robert E. Howard, es diferent. Ell va crear un mon que fàcilment reconeixem, amb noms que ens recorden la historia antiga, estalviant-se descripcions esgotadores. Així anirem descobrint paisatges i ambients familiars, com si fossin petits regals dins del conte.

De fet, tal i com va fer Tolkien anys desprès, el mon de Howard té una profunditat que no es veu a simple vista. Per aconseguir-ho, va escriure la historia de l'edat Hiboria, en que transcorren les aventures de Conan, des dels orígens fins que les diverses races es transformen en nosaltres. Hi ha tal successió de fets, personatges, mites i cultes que no pots estar de sorprendre per la capacitat creadora de Howard. Tot i que aquesta historia no va ser explicada en novel·les o contes, si que la trobem en alguns poemes i, sobretot, en els petits detalls que omplen els contes, refermant la sensació de realitat barrejada de mite que tenen.

Serià recomanable que tots aquells que han seguit les aventures del bàrbar Cimmeri, sigui en llibre o en còmic, llegissin l'article que el seu autor va fer sobre el tema, dons lis donaria una visió única, i potser nova, del personatge.

Per acabar d'aprofundir en la naturalesa del personatge, cal seguir l'ordre en que Howard va escriure el contes. Malauradament, tant sols existeix una edició que respecti aquesta condició (i no es en català); però, fer-ho així ens permet coneixa a Conan com el que és, alhora que podrem apreciar el talent creador del seu autor.

Conan el bàrbar, el Cimmeri, el pirata, el lladre, el rei, es una fita prou important en la historia de la literatura com per no deixar escapar la seva lectura, ni que sigui per pura diversió.