llàgrimes cap a la felicitat

Un relat de: Marteta
Tancar-me a l’habitació i plorar. No hi ha res més positiu en aquesta vida. Sí, plorar, no pensau que el fet de plorar és positiu? I fins i tot agradable? Doncs per mi si ho és.
Estirar-me al llit amb un mocador al meu costat, i que conscientment caiguin dels meus ulls unes tímides primeres llàgrimes que tant havia amagat. Amollar amb suspirs tot el que sent. Deixar anar totes les preocupacions mentre cauen més i més llàgrimes sobre les meves galtes. Pensar una solució a tot, i sense veure-la, continuar plorant.
Plorar per coses insignificants, plorar per sentir-me jo mateixa, per no amagar-me les meves pròpies preocupacions.
Tancar els ulls per intentar frenar les darreres llàgrimes i intentar imaginar-me que res del que em preocupo és important, que no hi ha res de que preocupar-se. Que aquí, immòbil, no faig res més que aturar-me mentre la vida segueix passant sense esperar a les persones com jo, que resten aturades amb els ulls tancats.
Obrir els ulls i veure com tot ja ha passat. Aquelles darreres llàgrimes que quedaven als meus ulls ja no hi són. Somriure i veure-ho tot d’una altra forma, més alegre, menys complicada.
La vida en sí mateixa és això; Plorar i somriure a la vegada. Caure i aixecar-se. Guanyar i perdre… Hi ha moments i moments, i per mí, l’essència principal de la vida és ser feliç, i per això he tret la part positiva del fet de plorar. Ho veis? Plorar m’ajuda a tornar a aixecar-me. Plorar és el meu consol, el meu còmplice.
Perquè la felicitat és simplement adonar-se’n de que no hi ha res suficientment important com per estar trist. I que és plorar sino un antídot que busca la felicitat?

Comentaris

  • Buenvolguda Marta[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 14-04-2013

    Moltes gràcies pel teu comentari. Fa il·lusió veure que el que una fa agrada.

    He estat remenant el teu racó i m'ha cridat l'atenció aquest títol. Llàgrimes cap a la felicitat. Bàsicament, per la contraposició de les llàgrimes, que sovint s'associen a tristesa, però per contra aquestes van cap a la felicitat.

    Després de llegir el relat, ho he entès. Jo també ho he fet. Llorar es bueno para el alma, em va dir un vell conegut meu. I és cert. Plorar neteja la mirada i ajuda a veure les coses d'una altra manera. Plorar és bo a vegades i, sovint, després d'unes quantes llàgrimes, una se sent alliberada.

    Trobo que el relat és una petita finestreta a tu mateixa, ens mostres un moment molt íntim, molt privat, i ens demostres que de tant en tant, hom necessita una mica d'aquesta teràpia ploranera. Ens ajuda a veure les coses, com tu dius, d'una manera més alegre.

    Un relat sincer, obert i, a la vegada, molt íntim. T'animo a seguir explorant les coses que guardes dins i a fer-les paraula.

    Abraçadotes.


    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96