Licàntrop

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Van passar junts, serenament junts, l'un al costat de l'altre, tota la tarda, ajaguts al damunt del llit sense fer. Furtivament ocults de les coses quotidianes, deixant-se portar per l'ànsia de dibuixar solcs i camins, i d'explorar-los, al damunt de les pells respectives.
Es van besar amb la precaució dels amants novells, amb la cautela dels esquerps, amb la prevenció de qui sap que ha d'evitar d'ultrapassar la incerta línia que delimita el desig i el perillós abandó a la fúria de l'amor. D'una manera o altra, eren conscients que en aquesta contenció s'hi jugaven la vida.
Van estar així, i algú podria dir que sense fer res, tota la tarda. I, quan es separaren, el bes va ser gairebé un bes de comiat, un bes de dir: això també és fer l'amor; un bes de dir: fins ara o fins la nit o fins demà. Un bes de dir: encara que no hi siguis seré amb tu.
I durant la nit, ell es va descobrir, sol, cercant entre els llançols els cos marcat de línies dibuixades i de solcs on s'ocultaven les olors d'aquella tarda. I aquella solitud el feu mirar a la lluna.
I va udolar. Va udolar com altre temps havia sentit fer-ho, enmig del bosc, als de la seva espècie.

Comentaris

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 03-11-2008 | Valoració: 10

    Excel.lent relat, treballat, m'ha semblat estudiadament concís, que et cargola fins al final. ¿Qui, que no tingui cor, no s'ha sentit un licàntrop?

  • Recolzament[Ofensiu]
    deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

  • això també és fer l'amor[Ofensiu]
    Somni | 30-01-2008 | Valoració: 5

    El fet de compartir un sentiment tant poderos fa possible qualsevol fet

  • Tic convençuda[Ofensiu]
    RATUIX | 29-11-2007 | Valoració: 9

    que l'amor ens fa udolar, ens engega el "programa bestial" a tots.
    Aquest relat, es un final? Es un principi? Potser ja està bé així, (ho està, em refereixo a la durada) només és que seguiria llegint...

  • Fort i suau[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2007 | Valoració: 10

    Parlant d'amors impossibles, hem coincidit en la temàtica, encara que no en la forma! El teu personatge, en sentir-se sol, udola... el meu delira!

    Has escrit un relat fort per les imatges que descriu, però al mateix temps suau i tendre, clàssic pel referent del títol, innovador pels girs de la narració, ... un relat que suggereix i que insinua, però que no afirma amb rotunditat, que excita la imaginació de tal manera que la lectora pot aportar la seva part.
    Ben fet!

    Tornaré per aquí...

    T'envio una abraçada de les que et fan sentir acompanyat,
    Unaquimera

  • Ho entenc[Ofensiu]
    Frida/Núria | 26-05-2007 | Valoració: 10

    com un amor intens, que per el sol fet de voler posar-hi seny (un límit) és en si mateix més intens.
    I al final quan diu que és desperta sol, em sembla una sensació molt especial.
    M'ha agradat.
    Antoni pren de mi el comentari de novell.
    Salut

  • Renunciar[Ofensiu]
    Anagnost | 25-05-2007 | Valoració: 10

    Molt gros devia ser el perill. Bé, sí, s'hi jugaven la vida. De fet, tots en tenim un sarró ple, de renúncies. I si no udolam, és perquè les convencions ens poden i ens furten l'instint.

  • Abandonats a la fúria de l'amor[Ofensiu]
    angie | 24-05-2007

    Bona frase per a aquest relat. Curt i carregat d'imatges suaus que contrasten amb el que el títol anuncia, fent-nos esperar un final ben ferotge, imaginant la intensitat d'aquell petó, un petó que devora.
    Molt interessant l'ambientació.

    angie

  • Udolant[Ofensiu]
    Naiade | 24-05-2007


    El relat esta ben escrit, però no sé si he entès ben be el significat. Quan dius que es van besar amb la precaució dels amants novells............. puc entendre que vols dir aquell moment on el cos desitja més, on una certa por l'atura, aquell moment tan excitant que provoca palpitacions i espera em ànsia el gaudir de la primera vegada. El que no entenc és el perquè d'aquesta contenció ni el perquè s'hi jugaven la vida. El principi i el final, l'he trobat molt encertat, al mig m'he perdut el significat.
    T'aniré llegint.
    Salutacions de Naiade

  • quetzcoatl | 23-05-2007

    una idea com estibada d'un cabdell, que es desfà en espirals fins udolar a la lluna.

    M'ha agradat molt. Felicitats i endavant, Antoni!

    m

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

144706 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).