Cercador
L'home gel
Un relat de: FlanaganTransparent, fred, inesgotable,
travessa un desert llarg, sense fi.
El sol no fon el seu cos.
La sorra no s'enganxa als seus
peus nus.
El seu cos és gel pur i no pot
empassar.
Atravessa oasis impassible,
sense veure'n aigua o gaudir
de l'ombra que ofereixen
les seves palmeres.
Tampoc en menja els seus fruits.
La seva mirada és observadora, serena i tranquil·la
però freda i buida de contingut.
Sovint mira fixament l'ardent sol,
desafiant amb la mirada.
Els ulls, però, no se li cremen.
Camina en línia recta sempre,
atravessant obstacles i les monòtones
dunes.
Sense pressa però sense pausa,
l'home gel camina indiferent
al què passa al desert.