L'home gel

Un relat de: Flanagan

Transparent, fred, inesgotable,
travessa un desert llarg, sense fi.
El sol no fon el seu cos.
La sorra no s'enganxa als seus
peus nus.

El seu cos és gel pur i no pot
empassar.
Atravessa oasis impassible,
sense veure'n aigua o gaudir
de l'ombra que ofereixen
les seves palmeres.
Tampoc en menja els seus fruits.

La seva mirada és observadora, serena i tranquil·la
però freda i buida de contingut.
Sovint mira fixament l'ardent sol,
desafiant amb la mirada.
Els ulls, però, no se li cremen.

Camina en línia recta sempre,
atravessant obstacles i les monòtones
dunes.

Sense pressa però sense pausa,
l'home gel camina indiferent
al què passa al desert.

Comentaris

  • gràcies :)[Ofensiu]
    willow | 19-11-2006

    m'estimo més dir-te què en penso personalment, però t'antissipo que penso que és un poema preciós. ;)