L'home dels nassos

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Molt de temps vaig passar quan era petita interessada en voler veure i conèixer l'home dels nassos. Me'l imaginava de moltes maneres i es clar, sobretot amb molts nassos, a més a més em venia al pensament com s'ho faria si estava constipat amb tants mocadors que necessitaria. Al veure'm tant entusiasmada i amb aquesta gran innocència tothom em feia broma per allargar l'encanteri però un dia aquest encanteri es va trencar doncs em vaig assabentar.
Aquest personatge sols aparèixer a les primeres hores del matí del darrer dia de l'any, ha donat i dóna actualment molta feina als menuts; tothom vol veure l'home que té tants nassos com dies hi ha l'any.
Als pobles de Catalunya, aquest bon senyor solen acompanyar-hi els petits a veure'l a la plaça, que és el lloc on solen haver-hi més empentes i la visió es fa més difícil; els que acompanyen solen preguntar als amics, parents i coneguts que troben pel camí, si han vist, que hom va voltant i que l'infant arriba a convence's que, realment, si no l'ha vist, podia haver-lo vist.
No sé a què respon aquesta tradició, però és molt vella, i sempre s'ha fet de la mateixa manera, com el dia 30 el de les orelles, si bé aquest no ha assolit ni de molt la importància de dels nassos; tal volta els esternuts i la manera de mocar-se són causes que determinen aquesta popularitat, que no tenen ni de molt les orelles, que, pel que es veu, és un òrgan humà més pacífic.

Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 14-03-2006 | Valoració: 10

    Quina santa inocència teníem,oi ?. Crec que encara per sort, ens enqueda un bon troç, això, ens fa viure amb més il.lusió.
    :-) Pilar

  • ja ja ja[Ofensiu]
    Capdelin | 11-03-2006 | Valoració: 10

    el que faltava, l'home dels nassos... i l'home del sac...
    Els teus dibuixos són cada vegada més acurats:
    . "l'home dels nassos" amb el barret vermell...
    . "les faules d'Isop" sembla un palau o un teatre amb arcades i columnes; guapos els gossos i els vestits...
    . "el postre d'un diumenge qualsevol" amb les torrades de santa teresa i una cuinera amb un gorro alt i elegant...
    . "es diu Tània" amb el carro de la compra, brusa vermella i pantaó blau...
    . "boig per tu" piano, rosa, berret vermell i un poema a les mans...
    Uauau!... fantàstics!!!
    gràcies.
    una abraçada!

  • Un altre apropament a la meva infància[Ofensiu]
    angie | 09-03-2006

    El meu pare m'explicava aquesta història i recordo com ho feia, amb quines ganes.... suposo que la meva cara feia que el seu èmfasi anés en augment a mida que ho relatava, jaja...
    Són coses que mai s'obliden i que m'agrada compartir amb la filla que tinc, és clar...

    Gràcies per la teva aportació Pilar, sempre tan agraïda.

    angie

  • encara la sento molt endins...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-03-2006

    Aquesta història és una de les que m'explicava la meva àvia; hi ficava un misteri que encara li acabava de donar més vida.
    Any rera any sempre hi penso quan arriba el dia 31 de decembre i anomena a l'home dels nassos. Somric pensant en tots aquells moments màgics que tant ens unien.

    Mai en tenia prou de les seves històries; sort en vaig tenir d'haver-les escoltat amb el cor obert, doncs encara pessigollegen imatges, sons i moltes rialles que viuen arrecerades de l'oblit dins de la memòria i les he pogut transmetre a la meva filla...

    No sabia la de les orelles, però tens raó, els nassos impacten més.
    Tradicions de gresca i complicitat que ens apropes amb il·lusió.

    Una abraçada molt gran!

  • Agradable[Ofensiu]
    Siena | 09-03-2006

    Un relat molt agradable de llegir... i m'ha fet recordar els dies quan era una nena i qualsevol encanteri funcionava en base a la meva inocencia . Buscaré més coses teves,
    Siena

  • A mi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-03-2006 | Valoració: 10

    ...com a molts també m'havien enrredat amb el home del nassos, ara el de les orelles no el sé, perqué no m'ho expliques.
    També t'he de demanar un altre cosa, la meva mare em recitava un poema que tractava d'uns xinesos que anaven a Anglaterra i que feien "pam-i- pipa amb gatzara de ximplets" ho he buscat a molts llocs i no he trobat res, em pots ajudar? Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

291428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com