L’home del llaüt

Un relat de: Jaume Carreras Carrasco
Un bonic i càlid jorn cavalcava per el camí empedrat un home jove sense llar. Amb el seu llaüt i muntura arribà a l’aldea de Venêre, al sud del reialme de Katalônha i banyada per les aigües del mar. Li semblà molt acollidora, envoltada d'ametllers i planes de vinyes, i romandre-hi uns dies decidí. Aviat s’adonà que a aquella aldea quelcom passava, doncs tots els joves eren molt malcarats. Un jorn li narraren que el motiu de l’enuig era la filla d'un pagès, la granja del qual es trobava dalt de la serra que envoltava l’aldea. Aquesta noia gaudia d'una bellesa captivadora, mai vista en tota la contrada. Tots els joves la festejaven, però la donzella sols els rebutjava, oferint com a molt un dolç somriure. “Poca cosa per tanta insistència”, pensà l’home del llaüt, així que alguna cosa estranya intuí doncs no fora possible que tan bella dama no es deixés festejar per cap noi. Recordà que quan feia camí, abans d'arribar a Venêre, passà a prop d'una cinglera on les ones del mar picaven amb força i, amagada entre uns pocs arbres i unes roques de formes estranyes, hi veié un casalot. Així que feu camí enrere i allí retornà, tot preguntant-se qui podia viure de l’aldea tant distant. Descobrí que era un ancià de gran saviesa i alhora desconfiança, però aquest intuí la noblesa de l’home del llaüt i l’escoltà. En acabar de narrar-li els fets, l’ancià explicà que la bonica donzella estava embruixada per culpa de la gelosia que la seva bellesa despertà en les dones d'aigua. Aquell encanteri era el causant de que rebutgés a tots els pretendents. Sols uns mots d'amor sincer tindrien el poder de trencar el malefici, però aquests havien de ser recitats dins l’avenc on les dones d'aigua es reunien amb la dolça donzella cada set llunes per reforçar l’encanteri. L’home del llaüt, essent sabedor del què havia de fer, es dirigí a tot galop a la plaça de l’aldea. Baixà de la muntura i es posà al mig, llaüt en mà, cantant una dolça cançó que acabava de compondre. Molta gent s’aplegà al seu voltant gaudint de dolça melodia, però molt llarga era la cançó i, en caure la nit, tan sols un jove restava escoltant la bonica historia cantada que no era altra que la historia de la bella dama encantada. Fou llavors quan conclogué que aquell jove de cor sincer la desitjava. Parlà amb ell, tot explicant-li el que l’ancià savi havia dit i el jove acceptà d'anar a l’avenc de les dones d'aigua, tot i que ell de mots d'amor no en sabia recitar. Un cop dins la cavitat veieren les encantades dansant al voltant de la bonica donzella, que estava amb els ulls tancats. L’home del llaüt digué al jove que deixés parlar al seu cor i que fos el llaüt qui poses notes de dolçor als seus mots. Així ho feren i les dones d'aigua, en sentir la bonica cançó, fugiren de seguit per retornar al seu món deixant a la bonica donzella escoltant els mots d'amor sincer del cor del jove. Obrí els ulls i se’l mirà, de seguit al seu amor va correspondre i el besà. Un cop la festa de l’enllaç acabà, l’home del llaüt partí a d'altres terres on necessitessin del seu art.


http://jacacosrelats.blogspot.com.es/

Comentaris

  • Dos entre dotze mil![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2015

    Mira per on, som dos dels 11.925 relataires de RC.
    Com que jo sóc més de microrelat a l'hora d'escriure i, també, a l'hora de llegir a la pantalla no m'he atrevit amb les altres coses que tens penjades aquí.
    Sort en els teus projectes!

  • Llati[Ofensiu]
    rosarosetarosae | 17-02-2013 | Valoració: 6

    Bones!!
    Doncs m'agradat però...............havia'm....el relat amb si es calid i per mi li faltarien signes de exclamació i ara no em surt la paraula...!!!!!!!!! això, algun punt i apart,com mes espais....i també hi hagut moments que semblava llatí;potser el format de la lletra ajuda,resulta tot molt empaquetat;però el conjunt es bó,per mi te futur.
    Ens veiem!!

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Carreras Carrasco

Jaume Carreras Carrasco

14 Relats

5 Comentaris

10918 Lectures

Valoració de l'autor: 7.33

Biografia:
Em considero un escriptor de gènere fantàstic en Català malgrat que, de moment, no hi ha cap llibre meu publicat.
Nascut a Aiguafreda, ja fa uns anys que visc feliç-ment casat i amb un fill a Sant Hilari Sacalm.
Em plauen els relats plens de fantasia, èpica, màgia i aventures. El meu autor preferit és J.R.R. Tolkien i, en gran mesura, ell és el culpable de que el meu cap s'ompli de guerrers, herois, mags, bruixots...
Si us plau d'acompanyar-me, viatjarem junts per la grandiosa terra que els seus pobladors anomenen Nianitnüak, situada al fantàstic món d'Ariät sorgit de la meva imaginació, inspirat en l'entorn i en les llegendes dels Països Catalans.
Trobareu algun relat més en el meu bloc antic, ja que els companys de "El Ribot" i jo estem treballant en un bloc nou.

http://jacacosrelats.blogspot.com/

Per cert, a la xarxa ja no em trobareu amb el sobrenom de "Jacacos", he canviat pel meu veritable nom el perfil del Facebook i del Twitter. També em podeu trobar a Geonick.
Altres xarxes:

https://www.facebook.com/JaumeCarrerasCarrasco

@Jaume_Carreras

Google+

Gràcies per el vostre temps i lectura. Espero tornar-vos a trobar ben aviat.

(Tots els meus relats estan registrats a Safe Creative)