L'herència dels anys

Voltaven temps de repressió i la fam allargava les mans a la desesperació. Guerra Civil i anys després narren aquesta història escrita amb la sang d'inocents i l'orgull d'altres.

El padrí del meu padrí practicava ''contrabando''. La tasca d'aquell dia era dirigir-se des de Mallorca fins al moll de Cadis per a carregar el tabac arribat d'Amèrica. El vaixell feia ric-rac amb el temps ventós. Les ones agitaven l'escenari de la mort. Hi havia una sospita d'un d'aquells homes. La boca dels demés ben callada, la d'un ja feia temps que parlava. Dins els mateixos republicans hi havia autoritats i regles vigoroses, el contrabando era un altre règim autoritari.

-Tu, que has fet?

L'home callava per un cop. Els seus ulls podien preveure la mort. En qüestió de segons el van haver tirat a l'aigua. Va resistir el que va poder i va afferrar-se així com va poder a la petita embarcació. No sabia nedar.

El comandant que l'havia llençat aviat va agafar el seu trinxet i li tallà les mans. La sang es va confondre aviat amb l'aigua, sense deixar rastre. El silenci borrava els crits del mort abans de submergir-se a la seva salada tomba.

Així, els demés van proseguir mirant a l'horitzó. El meu rebesàvi visqué i callà. Donà menjar a la seva filla, i aquesta al meu padrí.

L'herència dels anys mai aconseguirà borrar la mort d'aquest home que obrí la boca. L'herència dels anys reviurà el record d'aquell home desconegut.