L'hamaca

Un relat de: Mercè Bellfort

L'HAMACA

La lluna plena m'hipnotitza, em convida a dormir amb ella. Jo em deixo portar i surto al jardí per gronxar-me en l'hamaca que tinc ben fermada entre dos pins. M'hi ajec i resto ben enclotada en la seva tela de cotó blanc mentre ella il·lumina el meu cos nu.
Una brisa persistent fa caure damunt meu algunes fulles que em molesten, però sé que no passarà gaire temps i tu obriràs la tanca de fusta de casa per apropar-te joiós a mi i retirar-me amb delicadesa les quatre fulletes que em punxen el cos. Ja ets al meu costat, per fi!Véns amb ganes de donar-m'ho tot, de lliurar-te a mi amb convicció.
Jo tremolo d'emoció, estic força nerviosa davant d'aquesta trobada nocturna; en canvi, tu mostres una serenor que em sorprèn gratament.
M'ofereixes la teva llengua i jo l'accepto com el nadó que xucla el xumet i no se'l deixa treure. Naveguem enmig de les nostres salives molta estona fins que se'ns esgota la respiració.
M'ofereixes les teves mans i jo les deixo lliscar pels meus pits i el meu ventre, mentre tu em fas un amorós massatge que m'accelera la respiració i m'excita en lloc de calmar-me.
T'atures uns segons per mirar-me als ulls tot esperant una resposta quan arriba el moment crucial. Jo necessito una mica de temps per donar el següent pas. En tinc tantes ganes, però, que aviat et faig que sí amb el cap.
M'ofereixes el teu sexe calent i jo m'obro a tu facilitant-te l'entrada lliure perquè t'endinsis fins al capdamunt de les meves entranyes. El plaer ja no té límit ni hi ha paraules per descriure'l. Unes llàgrimes de felicitat neguen els meus ulls. Te n'adones i em somrius tot passant-me la mà per la cara. Quedo alleugerida i tranquil·la. M'agrada la dolçor que mostres.
Ajaguts i balancejant-nos tots dos en l'hamaca passem la nit un dins de l'altre.
No ens diem res, només ens petonegem sense parar.Les pells dels nostres rostres queden enrogides pel frec a frec que mantenim amb una passió desbordant. Escoltem el fort batec dels nostres cors i això ens fa riure un xic. No sabem el motiu, però riem amb un to franc, encomanadís que trenca el silenci de la nit. La complicitat és total, envejable.
El meu "xiiiiis" és només un senyal de prudència per tal de mantenir la nostra intimitat, la nostra història d'amor que mai ningú no ha de saber.
I jo… què t'ofereixo? Jo t'ofereixo el meu ésser, sencer només per a tu i els meus braços per estrènyer-te ben fort i gaudir de la lucidesa de la teva ment, de la bondat del teu cor i del teu tarannà tan especial. M'atreus tant que ja no sé què fer ni què dir.
Roman al meu costat, amor meu, fins a trenc d'alba. Llavors serà el moment de cobrir els nostres cossos nus i dir-nos adéu durant uns dies: fins que, de nou, torni a visitar-nos la lluna plena.



Comentaris

  • El pleniluni...[Ofensiu]
    copernic | 28-11-2009


    té una màgia especial. No solament esperona la descoberta dels instints més primitius si no que desvetlla les nostres passions més amagades, aquelles que romanen sota les aigües quietes de l'inconscient. L'arribada d'un amant furtiu, com materialitzant-se del no res té una ingravidesa especial, una lleugeresa etérea que li dona al relat una aparença de somni. Has aconseguit doncs crear una atmosfera concreta, particular, un element importantíssim per a aconseguir un text equilibrat i atractiu com aquest.
    Aplaudeixo aquest canvi de registre. En literatura, els drapets s'han de posar a ventilar de tant en tant per guanyar en expressivitat i complicitat.
    Fins aviat, escalenca!

  • Hola Mercè[Ofensiu]
    Naiade | 29-08-2008 | Valoració: 10

    Una poesia realment genial.
    Escrius amb tanta cura del detall, que m'ha semblat veure-ho en directa o fins i tot posar-me a la teva pell. La meva enhorabona per saber transmetre tan bé.

    Una forta abraçada

  • Hola Mercè![Ofensiu]
    bocidecel | 29-08-2008 | Valoració: 10

    He anat llegint-te, t'he de confessar que els teus relats m'agraden molt. Son frescos, escrits amb mestria, originals i amb aquell toc característic d'humor que connecta i t'atrapa.

    Ara em sorprens amb aquest canvi de registre i ho fas gratament, amb aquest relat plè de sensacions a flor de pell que delaten sentiments més pregons, un relat tan tendre que et desfà.

    Admiro aquesta versatilitat. Moltes felicitats pels relats i moltes gràcies per la teva visita i per les estones que ens regales!

    Una abraçada.

  • Noia...[Ofensiu]
    entortilligat | 21-08-2008 | Valoració: 10

    ...la hamaca, la lluna plena i les fulles damunt la pell.......MUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!!!.

    Això no es un relat, es poesia!...PURA...

    Felicitats Mercè Bellfort!!!!!

Valoració mitja: 10