Cercador
L’esquizocurriculaire que es presentà a Can Pistrachs
Un relat de: llamp!************************************************************************************************
“Esquizocurriculaire no busca feina, esquizocurriculaire vol estar ocupat.” RELLAMPS!!!
************************************************************************************************
ESQUIZOCURRICULUM PRESENTAT A CAN PISTRACHS:
De nen jugava al Parxís, al Monopoli, al Cluedo, a la Ruta del tresor.
Jugava amb plastilina, pintava figures de guix policromades, dibuixava bé, feia tota classe de treballs manuals i artístics.
Jugàvem amb els amics del barri: al telèfon i al joc dels disbarats; a tenis taula, a futbol i a bàsquet; a la cuit de l’amagada i a la xarranca.
Apreniem informàtica amb Spectrums, Amstrads, Commodores i MSX, jugàvem hores interminables, carregant els jocs amb cintes de cassette a l’ordinador. Apreniem “Basic”.
Feia cursets d’anglès, d’informàtica i de mates, estudiava.
Vaig treballar de cambrer, d’ajudant de cuina, de magatzemer i de jardiner.
Escoltava molta música a la ràdio, comprava la primera cinta de música, en seguirien més.
La meva inversió més gran als 17: Un equip de música. Comprava els primers vinils quan acabava de sortir el Compact Disc.
Vaig cursar BUP i el COU el vaig abandonar per immadur.
A continuació m’esperava el servei militar, que de no ser pels companys de quinta, hauria estat dramàtic.
He fet ràdio a estones lliures: programes musicals amb monografies de diferents artistes de l’escena pop I rock, també he fet ràdio amb tertúlies.
He sortit a discotèques, moltes. I he begut molt alcohol, quan conduir no era problema, conduien altres.
He mirat revistes porno, que no és el mateix que llegir-les, però també les he llegit. A l’escola de la vida cal aprendre de tot.
He vist molt la tele: de matí, de migdia, de tarda, de vespre, de nit, de matinada: És bo documentar-se sense obsessionar-se massa en seguir els programes habituals.
He estudiat idiomes quan he pogut: Anglès, l’idioma més difícil gramaticalment;
l’Alemany, l’idioma més difícil d’acostumar-s’hi. Almenys per a mi.
I he fumat molt, moltíssim. He tingut temps per matar moltes burilles, i així, matar el temps i matar el meu Ego, que fa nosa al meu Superego.
He viatjat per Europa, no massa, només una mica per dir que he sortit del país.
A Espanya he estat per Madrid, Galícia, Mallorca, Saragossa, Osca, Terol, Castelló, Toledo, Castella-la Mancha, Almeria i Granada.
He tingut amics: En Jesús, en Xavi, l’Òscar , el Martí, el Pons, el Carles, un altre Carles, el Jordi, un altre Jordi, el Raúl, el Joan, el Pere, el Josep Lluís, el Lluís, un altre Lluís, un Jordi més, el Robert, un Lluís més, etc…
Amigues com: la Rita, l’Ana, l’Imma, la Mercè, l’Olga, la Mònica, la Carme, la Núria, una altra Núria, una Núria més, la Marina. Menys noies que nois.
Tinc inquietuds com: l’alimentació, l’esport, la medicina, la psicologia, la psiquiatria, les ciències, la filosofia, la pobresa de l’ànima, l’aparença, la imatge, l’ocultisme, els desitjos personals, els estudis, la informàtica, les llengües en general, les pel•lícules d’humor, la lectura, l’escriptura, la poesia, la literatura en general, la família, sempre millorant, treient cap a madurar, donant expectatives a aprendre, aprendre de la vida, sentir la persona estimada, estimar, ser fraternal, ser comprensiu, dialogar, intercanviar impressions, odiar en justa mesura, no traspassar els límits d’un comportament ètic, alimentar la moral, incidir en els demés, procurar no decebre, ser captingut, tenir seny i rauxa!
**********
“Esquizocurriculaire no busca feina, esquizocurriculaire vol estar ocupat.” RELLAMPS!!!
************************************************************************************************
De nen jugava al Parxís, al Monopoli, al Cluedo, a la Ruta del tresor.
Jugava amb plastilina, pintava figures de guix policromades, dibuixava bé, feia tota classe de treballs manuals i artístics.
Jugàvem amb els amics del barri: al telèfon i al joc dels disbarats; a tenis taula, a futbol i a bàsquet; a la cuit de l’amagada i a la xarranca.
Apreniem informàtica amb Spectrums, Amstrads, Commodores i MSX, jugàvem hores interminables, carregant els jocs amb cintes de cassette a l’ordinador. Apreniem “Basic”.
Feia cursets d’anglès, d’informàtica i de mates, estudiava.
Vaig treballar de cambrer, d’ajudant de cuina, de magatzemer i de jardiner.
Escoltava molta música a la ràdio, comprava la primera cinta de música, en seguirien més.
La meva inversió més gran als 17: Un equip de música. Comprava els primers vinils quan acabava de sortir el Compact Disc.
Vaig cursar BUP i el COU el vaig abandonar per immadur.
A continuació m’esperava el servei militar, que de no ser pels companys de quinta, hauria estat dramàtic.
He fet ràdio a estones lliures: programes musicals amb monografies de diferents artistes de l’escena pop I rock, també he fet ràdio amb tertúlies.
He sortit a discotèques, moltes. I he begut molt alcohol, quan conduir no era problema, conduien altres.
He mirat revistes porno, que no és el mateix que llegir-les, però també les he llegit. A l’escola de la vida cal aprendre de tot.
He vist molt la tele: de matí, de migdia, de tarda, de vespre, de nit, de matinada: És bo documentar-se sense obsessionar-se massa en seguir els programes habituals.
He estudiat idiomes quan he pogut: Anglès, l’idioma més difícil gramaticalment;
l’Alemany, l’idioma més difícil d’acostumar-s’hi. Almenys per a mi.
I he fumat molt, moltíssim. He tingut temps per matar moltes burilles, i així, matar el temps i matar el meu Ego, que fa nosa al meu Superego.
He viatjat per Europa, no massa, només una mica per dir que he sortit del país.
A Espanya he estat per Madrid, Galícia, Mallorca, Saragossa, Osca, Terol, Castelló, Toledo, Castella-la Mancha, Almeria i Granada.
He tingut amics: En Jesús, en Xavi, l’Òscar , el Martí, el Pons, el Carles, un altre Carles, el Jordi, un altre Jordi, el Raúl, el Joan, el Pere, el Josep Lluís, el Lluís, un altre Lluís, un Jordi més, el Robert, un Lluís més, etc…
Amigues com: la Rita, l’Ana, l’Imma, la Mercè, l’Olga, la Mònica, la Carme, la Núria, una altra Núria, una Núria més, la Marina. Menys noies que nois.
Tinc inquietuds com: l’alimentació, l’esport, la medicina, la psicologia, la psiquiatria, les ciències, la filosofia, la pobresa de l’ànima, l’aparença, la imatge, l’ocultisme, els desitjos personals, els estudis, la informàtica, les llengües en general, les pel•lícules d’humor, la lectura, l’escriptura, la poesia, la literatura en general, la família, sempre millorant, treient cap a madurar, donant expectatives a aprendre, aprendre de la vida, sentir la persona estimada, estimar, ser fraternal, ser comprensiu, dialogar, intercanviar impressions, odiar en justa mesura, no traspassar els límits d’un comportament ètic, alimentar la moral, incidir en els demés, procurar no decebre, ser captingut, tenir seny i rauxa!
Comentaris
-
Collonut[Ofensiu]Joan Grasa | 12-01-2012 | Valoració: 10
Bona tarda Llamp.. No coneixia aquesta habilitat teva per fer tan amè un curriculum. Ara ja sé a qui recórrer quan em vegi en una situació semblant. Vagi bé. Una abraçada. Joan.
-
Seny i rauxa[Ofensiu]Naiade | 02-11-2011
M’ha agradat conèixer l’historia d’aquest llamp explicada per ell mateix. Espero que les teves expectatives de futur es vagin acomplint.
Endavant.
l´Autor
419 Relats
774 Comentaris
353637 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès