L'espiral dins un mateix

Jo no m'he emborratxat
de sol.litud,
però dins meu tinc la sensació
de quan camines de nit
sol per la ciutat.
Tot, qualsevol cosa
per més mínima que sigui,
em ressona per dins
igual que el so de la pluja
en la matinada,
per això m'aprenc més
al no trobar-me quan em busco
en mi mateix.

Diuen que notar un buit interior
és entendre que existir
no sempre és viure,
ja que existir és respirar
i viure és estimar o pensar.
És evident, doncs,
que mentre m'intento engreixar
amb pedaços de il.lusió,
no faig res més que, involuntàriament,
evadir-me de la gran veritat
que diu que som el que ens falta.

Al cap i a la fi,
sé ben bé que jo només sé trobar-me
quan omplo amb paraules
un full en blanc.