Les sabates

Un relat de: Josoc

Segurament aquest relat no va del que us penseu. En Bush no hi té res a veure. És simplement el deure d'un curset que acabo de fer. Hi havia 3 fotos de persones, només des dels genolls fins als peus. Una amb pantalons i bambes, l'altre amb faldilles i talons alts i l'última amb les cames al descobert. S'havia de descriure com era cada persona segons els missatges de les fotos. I vaig escriure això:

La Sílvia, sabeu qui/què és la Sílvia? És un transvestit que es guanya la vida amb actuacions nocturnes en sales de festa. Només té un problema per adaptar-se a l'aparença femenina: els talons de les sabates! Es veu que no té prou bé el sentit de l'equilibri i això li ocasiona no poques complicacions. Més d'una vegada ha estat a punt de caure mentre feia la feina, amb la consegüent riallada de tothom. A ell/ella no n'hi feia gens de gràcia, però estava obligat per l'empresa a portar aquells maleïts talons alts i prims. -Són instruments de treball- li deien. Més aviat instruments de tortura, pensava ell/ella. Se li posava la pell de gallina en veure pel carrer noies que calçaven sabates d'aquesta mena. "Mira que portar-les per gust"- es deia.
Per cert que la Sílvia, que en realitat es deia Saulo, coneixia al senyor Carles. El tenia present d'haver-lo vist com a client d'una de les sales on actuava. S'hi havia fixat per les sabates tan perfectes que portava sempre. Com les hi envejava! Si l'hagués vist emprovant-se les bambes del seu fill!

El senyor Carles, sempre havia estat molt elegant. Cuidava al màxim tots els detalls de la seva vestimenta, però d'una manera especial fixava l'atenció en les sabates. Sempre a l'última moda, del color adequat, de bona pell...les tractava amb cura, sempre brillants, impecables, no sortia mai al carrer sense haver-les-hi fet una repassada.
No podia entendre com el seu fill i els seus amics preferien calçar unes bambes que ell trobava horroroses.
Però el senyor Carles, com tothom, es va anar fent gran. I els peus van començar a fer-li mal. Que si els galindons, que si les plantes... no sabria dir ben bé quina era la causa, però el cert era que cada dia li feien més mal. Va arribar la jubilació i li semblava que ja no tindria motius per sortir al carrer. Des del primer dia va descuidar el vestir, es va calçar unes còmodes plantofes per descansar els peus adolorits i es va escarxofar al sofà davant la tele. Però tanta comoditat no li va durar gaire. La seva dona no el deixava en pau. El va fer anar a cal metge i aquest li va dir que li convenia caminar i, per acabar-ho d'arreglar, la seva dona també el va apuntar a un curset de manteniment de la memòria i ja a la primera sessió, la professora, la senyoreta Cèlia, va dir i repetir, que era tan i tan bo caminar!
Però que no ho entenien que a ell li feia pànic de tornar-se a posar les seves precioses, però punxegudes sabates, que li premien tant els peus? Al final va tenir un pensada, Aprofitant que estava sol a casa, va entrar a l'habitació del seu fill i va requisar-li unes bambes de les que tant havia rondinat. Per sort calçaven el mateix número. Amb una mica de repulsió se les va posar. Semblava que eren bastant còmodes. S'atreviria a sortir amb elles al carrer? Quina vergonya! Què diria tothom en veure'l així guarnit? I el seu fill? Potser, ara que començava a sortir amb "aquella" noia, es tornaria més presumit i li demanaria sabates de les seves. Seria com capgirar els papers. Tindria gràcia.
De moment, però, estava satisfet perquè havia seguit un altre dels consells escoltats: havia provat una cosa nova! I per deixar-ne constància, va agafar la màquina de fer fotos i es va retratar els peus.


La Maria era una noia joveneta, d'uns 16 anys més o menys. Estava obsessionada amb les seves cames. Li semblaven perfectes, però... però què? direu. Doncs que aquesta perfecció era certa si les observàveu d'una en una, però no pas de conjunt, ja que eren asimètriques. Com podeu observar en la fotografia tenia un genoll lleugerament més amunt que l'altre, cosa que li provocava una manera de caminar molt peculiar. Per molts (i moltes sobretot) això hauria estat motiu d'angoixa i d'intents de dissimular el defecte, però ella havia decidit desafiar la seva circumstància i lluir-les (les cames) al màxim, ja que com hem dit abans considerava perfecta cada una d'elles. Per això mai portava pantalons ni faldilla llarga . Les lluïa tan despullades com podia, ben en contra de l'opinió de la seva mare, que només es consolava pensant que eren manies d'adolescent que ja se li passarien quan tingués altres problemes. Portava sempre sabates planes, perquè li resultaven més pràctiques. No tenia per elles l'obsessió del senyor Carles, en tenia prou que fossin planes. Res semblant doncs, a les que tant preocupaven a la Sílvia/Saulo, de qui parlàvem abans. Ah i per cert, la Maria podria ser "aquella" noia de qui el senyor Carles deia que sortia amb el seu fill. Res, només per lligar la cosa.

Comentaris

  • Sabates amunt, persones senceres[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-02-2009

    Aquest relat escrit a partir d'unes fotos demostra que ets observadora, que tens imaginació i una bona dosis de capacitat per expressar el que observes, dedueixes i imagines.

    Un exercici ben resolt!
    Jo també vaig a una Escola de creació literària i en faig "deures", però no sempre me'n surto...

    "Ah, i per cert": Em va alegrar molt saber que ets una bona viatgera, de les que ressenyen la vivència i atresoren les instantànies: continuen les coincidències!
    Per aquest motiu, penso que et podria agradar Ritual, el meu darrer relat, que precisament es situa en un moment d'un viatge i està il.lustrat amb fotografies.

    Em poso les bambes i t'envio tot corrent una bona abraçada per a què t'arribi ràpid i t'acompanyi el cap de setmana... ja la tens?
    Unaquimera

  • Molt ben lligat[Ofensiu]
    Maria Clara Prat Roig | 09-02-2009 | Valoració: 10

    Aquests exercicis no són fàcils i tu te n'has sortit molt bé, has sabut lligar totes les històries i donar vida a cadascuna de les cames i peus, ha descriure un personatge i una història.

    Gràcies pel teu comentari, celebro que t'hagin agradat, pots utilitzar els contes tranquilament per la teva activitat, és més em sento afalagada que ho facis.

    Tornaré a llegir més relats teus.

    Una abraçada

    Clara

  • Quanta imaginació...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-02-2009 | Valoració: 10

    hi has posat en aquest relat! Doncs he intentat fer l'exercici que t'han fet fer i a mi no m'ha resultat gens senzill inventar-me uns personatges només vient les cames i les sabates. M'han semblat molt fresques les descripcions, molt naturals, i el llenguatge planer que has fet servir, allunyat d'artificis, trobo que li afegeix simpatia i l'apropa molt al lector. Felicitats.
    Una abraçada

  • Us convido a buscar la paraula "travestí"[Ofensiu]
    Josoc | 02-02-2009

    en un bon diccionari català. Potser tindreu una sorpresa.

  • Un exercici molt original[Ofensiu]
    nuriagau | 01-02-2009

    M'ha agradat el resultat de l'exercici que t'han proposat. Tot encaixa, tot lliga amb una certa ironia.

    Et felicito,

    Núria Gausachs i Cucala

  • Mol divertit, [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-01-2009

    ens escrius com si estiguérem parlant a la saleta de casa, davant d‘una tassa de te o cafè, fins acabes el relat amb aquesta pregunta oberta. No sé què demanava l'exercici, però ajuntar en una història aquestes tres imatges ha estat un bon exercici. Hauries de participar en els reptes del fòrum, t'ho passaries de pel·lícula (o penicula) i també serveix com taller d'escriptura.
    No deixis d'explicar-nos coses, els teus relats són frescos i alegres, i fins fan pensar.
    I en el cas del travestí, no cal ser ambigua, posa-hi directament "ella".


    Una abraçada.

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.