Les Oques de la Catedral de Barcelona

en tens, caram, caram, mhas deixat ben informat - dara endavant ja en se mes coses de la catedral - tot molt ben explicat
endavant refrescant la memoria colectiva!
Valenti Valent

Les oques de la catedral són part de la meua infantesa. Gràcies per fer-me recordar aquella part de la vida que recordo entre alegria i, amb el temps, un poc de tristesa.
Eduard Solà.

que ens facis reviure amb els teus escrits èpoques passades. Tens el do de transportar-nos a aquells temps que molts de nosaltres no hem tingut el privilegi de conèixer amb tanta profunditat. Acabo de llegir el de Montjuïc, que també m'ha agradat molt.
Una gran abraçada.

Hola M. Pilar,
Mentre llegia el teu relat estava recordant la meva infantesa i el meu carrer, llavors, de cop, he pensat en penjar el poema "Reocords del meu carrer". Per tant, altra vegada gràcies a llegir-te em dónes el senyal de la importància del record i de les persones com tu que ens ensenyen generosament a continuar lluitant amb les eines que cadascú de nosaltres té sempre a punt.
No cal que et digui que ha estat un plaer llegir-te alhora que vull agrair-te totes les lliçons gratuïtes, ja que tot el que escrius no fa res més que despertar-me el jo més profund i fràgil per fer de la poesia un punt d'inflexió sobre els orígens i la indentitat.
Moltes gràcies M. Pilar per recordar-m'ho.
Brindo pels teus relats i per l'amistat,
Roda03

Encara avui hi vaig sovint amb la meva filla a veure les oques.
Ella, que no sé d'on ho ha tret, té una predilecció per a visitar esglèsies, li encanta veure els sants i les espelmes i no hi ha vegada que baixem al gòtic i deixem de visitar el claustre.
Tinc en algun lloc un poema dedicat a una de les oques, a qui jo li deia "silenciosa", perqué es posà malalta i penso que va ser substituida, ara fa més de 25 anys.
Gràcies de nou per a regalar-nos un trosset de tradició.

angie

gràcies a tu tinc a casa: dues oques grogues de la catedral de Barcelona que neden majestuoses entre aigües de palmeres... un hortet a Montjuïc i la font del gat dón baixa una noia i un soldat... un carruatge vermell tirat per un cavall on hi van dos en un... i una nena amb vestit blanc de primera comunió, Georgina, amb el seu elegant pare i TU, poetessa amb pentinat majestuós...
gràcies per tot i una abraçada!

ma agradat molt alguens faltes ke e vist pero magrada molt es molt bona istoria molt ben redaktat mare meva k bo k ets

Fa pocs dies que vaig anar al claustre de la Catedral, i les oques com sempre feien molta cridoria, sempre m'ha agradat el claustre, fa festa !!.
Un petonet. Pilar