Les forasteres

Un relat de: Mercè Bellfort

Les forasteres


- En dotze anys que porto en el ram de la restauració no m'havia trobat mai amb dues clientes tan especials- ens diu el cambrer a la meva amiga i a mi.
Ens assenyala amb els seus ulls ametllats una senyora gran i la seva filla- així ho creiem donada la semblança de cara entre les dues- voluminosa com un globus. El jove està suant la cansalada per entendre's amb les dones. Parla moltes llengües però cap d'elles li serveix a l'hora d'explicar l'extensa llista de plats. Ni el llenguatge dels signes serveix!
Elles tiren pel dret i segueixen parlant el seu idioma. Nosaltres dues veiem que tampoc podem ajudar i entenem que, de tant en tant, el cambrer, atabalat, vingui a desfogar-se amb nosaltres dient-nos:
- Ja no sé què fer, aquestes dones no parlen català, ni castellà, ni francès, ni anglès, ni alemany, ni italià que són les llengües que parlo jo. Vaig a veure si es decideixen d'una vegada o explotaré. Qui les va parir!
Estem assegudes a la terrassa d'un restaurant situat a la plaça gironina de la Independència, una plaça rectangular envoltada de restaurants, cases antigues i solemnes columnes. El lloc és meravellós, però a part de la moguda del restaurant, també ens trobem amb uns sorolls infernals a causa de les obres que estan fent. Els taladres se'ns fiquen dins les orelles i en prou feines sentim el que parlem. Cridem com boges! Per arrodonir-ho acaba de venir un "músic" que toca el violí deixant anar unes notes que grinyolen per totes bandes. I, a sobre, s'atreveix a passar el platet!
Enmig d'aquesta mena d'espectacle folklòric ens entra el riure ximple fins al punt que la meva amiga s'ennuega i comença a faltar-li l'aire. El cambrer i jo mateixa, espantats, li donem una molla de pa i una mica d'aigua, però no es recupera. Els segons se'ns fan eterns. És en aquest punt crític d'ofegament quan veiem la dona grossa aixecar-se com un ultralleuger de la cadira adreçant-se cap a nosaltres. El cas és que ve amb la cadira enganxada al seu cul monumental, però li és igual: veu que es tracta d'una urgència i el primer és el primer. La imatge que ens ofereixen les dues és per sucar-hi pa! Arreplega la meva amiga i se la carrega pel davant fent un moviment de pressió amb els seus braços botifarrats que la revifa al moment.
-Quin ensurt!, moltes gràcies senyora - li diem tots tres alhora.
Enalam bimha yu!- contesta ella- i esclata a riure amb desmesura ensenyant-nos les seves dents separades.
- Ja hi som!- dic jo.
- Em sembla que la solució serà portar-lis dues pizzes i un parell de refrescos com a mostra d'agraïment i per tancar el tema dels menjars- deixa anar el cambrer.
A nosaltres ens sembla molt bona idea perquè quilo amunt quilo avall ja no ve d'aquí. Ens oferim a abonar el seu dinar i abans d'acomiadar-nos d'elles i del cambrer ens interessem per saber quina llengua parla aquesta dona que ha fet gala de la seva autoritat en tot moment i que, fins i tot, ha fet un petit miracle. La resposta no ens hauria d'haver sorprès: l'hebreu.



Comentaris

  • crohnic | 21-07-2009 | Valoració: 9

    Un relat àgil, divertit i que et manté encuriosit fins al final... A més a més et deixa una bona reflexió...
    Enhorabona i gràcies pel teu comentari!

  • ANEROL | 20-07-2009 | Valoració: 10

    m'he estic rient a gust. S'agraeix una lectura sencilla, divertida, ...emve al cap la imatge de ladona amb la cadira enganxada, tal com ho expliques i no paro de riure. Què bona! Gràcies per comentar-me i animar-me a escriure

  • Un relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-07-2009

    que comença en un to jocós i finalitza amb una bona reflexió: hi ha un idioma entenedor per a tothom , el de l'ajuda al proïsme.
    Hi ha moments que m'arrepenteixo d'haver pres la decisió de no valorar i aquest n'és un.
    Gràcies per la teva felicitació, Mercè. Ets per a mi una de les persones més entranyables de RC.
    Una forta abraçada.
    Nonna

  • un relat ben original![Ofensiu]
    copernic | 17-07-2009


    Amb olors i sorolls (mala època amb les obres) coneguts i una història senzilla, explicada amb habilitat i un punt de suspens, amb bones descripcions i un final enginyós. Tu saps com ho fa la gent per llegir-nos sense haver estat ni un moment a la pàgina d'inici? He trobat nou lectures en el teu relat i sis en el meu! I no fa ni cinc hores des de la publicació! Serà que tenim una colla de fans incondicionals, haha! Rep un petó des de la talaia, avui no tan calorosa!