Les flors, lliçó de vida

Un relat de: Josoc

Com cada any, en el dia de la meva onomàstica, m'han arribat puntualment unes flors. Això, UNES FLORS, perquè no puc dir un RAM de flors, no constituïen el que jo entenc per un ram. Potser eren el que en diuen un CENTRE de flors, però tampoc ho trobo prou adequat. Ho trobo IMMENS, però algú em va refutar aquest terme. Immens no, em va dir, és TRIANGULAR. Home, sí, sí que té una forma triangular, o sigui més ample de baix i acabat el vèrtex per dalt, però, a veure, una piràmide no pot ser immensa? Ja ho veieu, tot un seguit de paraules (m'agrada tant jugar amb elles!) per lligar el concepte d'unes flors que m'han arribat, avui fa just una setmana.
Al principi tota la casa es va impregnar del seu perfum, ara, sento dir que més aviat fan... pudor. Avui mateix les hauré de llençar. Però durant aquests dies he fruït d'elles intensament. Han estat com una lliçó de vida. Hi havia roses vermelles (es veu que no es van acabar totes per Sant Jordi) grans, alimentades d'una tija gruixuda que permetia la seva vigorosa expansió. S'han mantingut molt dignes fins avui. Però les que més m'han impactat, de les que més he estat pendent, són unes de les quals no sé ni el nom. Com les descriuria?, Com unes càpsules verdoses i tancades que dia a dia han anat canviant de forma i de color fins explotar i obrir-se amb força i convertir-se en unes blanques flors que lluïen orgulloses unes guspires diminutes, roges com la sang, que sorgien del seu centre. El primer dia la seva "pell" era forta tersa, elàstica com la d'un nounat humà, després dia a dia, s'anava tornant més flàccida, lleugerament rugosa, amb el color trencat. Cada dia al despertar-me, el primer que feia era anar a veure com havien evolucionat.
També hi havia altres tipus de flors, petites margarites de diferents colors i altres més com rústiques, boscanes que, per cert són les que més aviat s'han envellit. Juntes formaven un preciós i acolorit conjunt. Ha estat una visita curta, però intensa. A totes moltes gràcies. Ja estic esperant les de l'any vinent.

Comentaris

  • Lliçons[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-02-2011

    En el teu relat afirmes que les flors “Han estat com una lliçó de vida”.
    T’he de felicitar per la teva actitud, oberta a prendre de qualsevol cosa o fet, per insignificant que pugui semblar vist des de fora.

    També per saber apreciar les diferències individuals tant com el conjunt resultant.

    Aquí tens el resultat de barrejar son i vigília: Aiguabarreig

    T’envio una abraçada acolorida,
    Unaquimera

  • Felicitats[Ofensiu]
    Calderer | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Lliçó de vida[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-12-2008 | Valoració: 10

    Lliçó de vida.
    Això és el que ens dones amb els teus escrits, plens de senzillesa i vitalitat. No necessites grans temes per arribar als lectors.
    Gràcies!
    - Joan -

  • Com si ho veies...[Ofensiu]
    Naiade | 29-05-2008 | Valoració: 10

    La vida esta feta de petits moments, aprendre a gaudir d'ells és el secret de la vida.
    M'agrada aquesta manera que tens d'enfocar-la.
    Segueix així.
    Una abraçada

  • Molt maco, d'una cosa tan simplre, has tret tot un tema[Ofensiu]
    yoeldelunamanfredi9 | 21-05-2008

    M'agrada molt com fas aquet ''joc'' de paraules, tens un vocabulari molt maco i culte. M'ha agradat veure a la foto gent més gran. Sort i que seguiexis així.

  • hola Josoc[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-05-2008

    M'agrada el teu dietari, però em cal més informació, a voltes ens tens una mica oblidats. Ja sé que cada dia no passen coses extraordinàries, i que no es pot estar tot el dia penjat d'aquesta andrómina del diable, però aquest pom triangular de flors ens demostren que si que en pasen de coses, i les volem saber, et puc assegurar que no en sóc l`únic. Feia dies que em demanava pels teus relats que són molt originals, tot i ser biogràfics, com els escrius fa que siguin d'una ficció realitat molt própia, personal, vaja que tens un estil, i a voltes no es troba per tota reu a gent amb estil propi.

    No ens deixis sense les teves vivències.

    Rep una calorosa abraçada, i per molt anys!!

    Ferran

  • Jo et regalaria un vals "Danubi Blau" [Ofensiu]
    jos monts | 09-05-2008

    Hola sàpigues que et llegeixo, m'agrada com escrius.

    Te he llegit el teu relat, i m'adono que ets una dona difícil de conformar.

    Indiscutiblement com cada any, i en un dia determinat dels 365 dies, un d'ells és el teu dia d'onomàstica, no sé quina edat tens, però crec que ja n'és tingut alguns.

    Acceptes les ofrenes, agraint al qui te les ofereix, i al cap d'unes hores intentes el perquè d'aquet present com a contingut, l'examines i busques el quelcom de cada part del obsequi jugant amb significats i fent una sintaxis de la teva idea a la teva mida.

    Aquell que obsequia un regal... jo crec que te que ser una mica sofisticat, influint al que un mateix és i li agrada, i pot creure el que li por agradar a ell/a, un regal personal identificador, NO GENERALITZAT, "Com ets tu per l'altra"


    Un que no li agraden els regals puntuals, però si els detalls quotidians.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.