Les enemistats misterioses. II Part. El barraler

XXIV-EL BARRALER.

Eren les quatre de la matinada quan em va despertar la infermera del control de la planta on jo dormia aquella nit en què estava de guàrdia en l'hospital.

INFERMERA- Doctor,… ho sent,… però li criden d'urgències.
- Gràcies. Vaig contestar jo amb gran pesar.

Em vaig alçar com un somnàmbul, ebri de son; colpejant-me contra les parets; estava tot fosc, i tan sols es veia la porta oberta de l'ascensor a la llunyania, al final, molt al final…
Era tal el meu cansament i esgotament, que vaig estar a punt d'esvair-me.
Vaig arribar a la llum i vaig descendir amb l'aparell elevador.
Per a mi com a cap del servei; no era habitual fer guàrdies, no obstant això, sempre que es presentava alguna incidència per necessitats del servei o per causes de malaltia d'algun company, o inclús també per a donar exemple, feia l'esforç.

INFERMER- Tens a un penjat en el quirofanet d'urgències.
- Penjat ?.
INFERMER- Sí, ol a alcohol que alimenta. Pareix que anava amb moto sense casc i s'ha partit la cara contra la vorera d'emergència.
- Prepara'm l'equip de sutures i els fils.

Vaig entrar en el quirofanet i vaig vore a l'empetat tombat; acabava de vomitar i l'olor de beguda descomposta junt amb el menjar mig digerit, em va fer eixir amb rapidesa; la pudor m'havia despertat amb més intensitat que un café sol doble acabat de preparar.
Era més acre que l'amoníac.
Em vaig posar una màscara i em vaig dirigir cap a ell novament.

- Jo sóc el cirurgià. Què t'ha passat amic ?.
EL BARRALER- Res, un petit accident amb la moto de la meua nóvia. Pareix que m'he tallat un poc la cara.
- Deixa'm veure.
Em vaig posar els guants per a explorar-li.

Li vaig alçar les compreses que l'embolicaven la cara; entre crits i xanglots de l'au nocturna; i vaig comprovar que presentava diverses ferides incises i contuses molt brutes, junt amb lesions abrasives per arrossegament sobre l'asfalt.
Un penjoll de parts blanes, penjava d'un pedicle d'uns tres centímetres d'amplària sobre la seva galta dreta.
Ja no sagnava ni una sola gota; com de costum; a pesar que les seues robes estaven tenyides de sang enfosquida i coagulada.

- He de cosir-te amic. Li vaig dir.
EL BARRALER- Deixa'm bé, Eh !; deixa'm bé; què jo em quede amb la teva cara !... cabró !.
- Tranquil, que jo també em quede amb la teua.
Tens al·lèrgia a algun medicament, a la penicil·lina, a l'anestèsia ?... t'ha anestesiat alguna vegada el dentista ?.
INFERMER- S'ha dormit el molt maricó.
EL BARRALER- De sobte va obrir els ulls. Que et sent cabró !, que et sent…que m'he quedat amb la teua cara.
Assenyalava l'INFERMER, encara que no podia sostindre el braç; no coordinava.
- Tens al·lèrgies ?.
EL BARRALER- No. No tinc al·lèrgia cap.
- T'ha anestesiat alguna vegada el dentista ?.
EL BARRALER- Sí, moltes vegades.
- Anestèsia amb epinefrina al dos per cent, sutura reabsorbible de quatre zeros i monofilament de cinc zeros. Li vaig dir a l'INFERMER.
Prepara l'equip.

La llum del quirofanet era molt gran i circular, redona; prou antiga; i provenia d'onze focus concèntrics molt potents, que cegaven el malalt.
Vaig enfocar la llum a la cara de l'empetat per a veure on posava l'anestèsia.

EL BARRALER- Aparta'm eixe O.V.N.I. !. Cabró !.
- Que no és un O.V.N.I. !, que és la làmpara del quiròfan amic !.

I damunt que m'havia tret del llit a les tantes del matí, li havia d'anomenar amic, en compte de fill de puta.
Davant de la dita situació, vaig fer el que vaig creure millor, que va ser seguir-li el corrent i riure-li la broma, encara que realment per a ell, no era tal broma.
Es trobava en un estat tal d'embriaguesa i Déu sap de què més, que el que deia ho sentia i ho vivia com si fos real.
Vivia el malson com autèntic.

- Ara vindrà un marcià i veuràs amic. Li vaig dir.
Caga't lloret !.
EL BARRALER- que marcià, cabró !. Quina conya !. I tu eres metge, cabró ?.
- No amic. Jo no sóc metge, sóc cirurgià.

Vaig començar a injectar-li l'anestèsia sense cap cuidat.
Estava molt cabrejat amb ell, i maleïa interiorment la meua mala sort d'aquella nit, i encara que el toxicòman es comportara com un animal; havia de tractar-lo com a un ésser humà.

EL BARRALER- Per què no m'adorms sencer ?.
Em fas molt de mal, cabró !.
- Acabes de menjar i beure i no et podem adormir amb anestèsia general.
Podries aspirar el vòmit per via respiratòria i morir…
EL BARRALER- Impossible. Hui he vist la Mare de Déu !; que és ma mare… l'última vegada vaig vore crist amb bicicleta !; que és el meu germà.
- A Crist ?.
EL BARRALER- No la Mare de Déu !. A la Mare de Déu…anteriorment a Jesucrist.
La verge, Déu !; quin dolor !…
Deixa'm bé, eh !. Deixa'm bé, cabró !.
- Em tem que no et vaig a poder deixar bé, amic.
Jo sóc veterinari.
EL BARRALER- I cuses als gossos. Vaja tio calent !... cabró !.
Sent; que jo no sóc un gos, cabró !.
- Això del gos ho has dit tu.
EL BARRALER- Deixa'm bé, Eh !; deixa'm bé; què jo em quede amb la teua cara !... cabró !.
- Tranquil, que jo també m'he quedat ja amb la teva !; amic.

Vam prosseguir llarg temps amb el mateix diàleg de besucs, fins que EL BARRALER es va adormir profundament i va començar a roncar.
Vaig acabar la feina ajudat per l'INFERMER i ja entrades les sis del matí vaig tornar a les meves habitacions sense ganes ja tan sols d'intentar tornar a dormir.

Vaig començar a recordar i em va vindre a la ment el dia en què sent metge resident de primer any i estant en el quiròfan junt amb els doctors fruiters: CIRERER i MAGRANER; dos grans professionals de la cirurgia, cosa que no es pot dir de tots els cirurgians, desafortunadament.
Ambdós eren precisos i segurs. Coneixien l'anatomia a la perfecció i no diguem res de la tècnica quirúrgica.
Eren tranquils, calmats, serens i freds.
Una nit, estant jo de guàrdia amb ells; va arribar una jove de dèsset anys que havia patit un accident de moto.
Presentava; entre altres coses; una hemorràgia abdominal.
Els fruiters van començar a operar-la.

Laparotomia abdominal, aspiració, sang i més sang…i començarem a sentir un individu cridar amb veu de xiulet, era el MIG MARICÓ:
MIG MARICÓ- Al banc de sang, dos concentrats d'hematies, sèrum, Hemocé… !. Analítica, gasos… !.
CIRERER Es va apartar de la pacient en la taula i va cridar.
CIRERER- Qui collons crida com una feristela !.
MIG MARICÓ- Perdona, sóc jo.
CIRERER- I tu qui figa eres ?. Hòsties !.
MIG MARICÓ- L'anestesista.
CIRERER- Doncs tranquil·litza't i calla collons !, que la xiqueta sagna com un jònec i no trobe el punt sagnant.

Van prosseguir explorant i en el mentrestant la xicota es va parar i el MIG MARICÓ em va dir a l'orella:
MIG MARICÓ- S'ha parat, fes-li un massatge cardíac.

Vaig començar a donar-li a l'estèrnum amb colps rítmics.
De sobte CIRERER va clampar el vas que sagnava i va tallar la melsa del seu pedicle, la va agafar amb la seua gran mà dreta i amb tota la fúria que va poder la va llançar contra la paret del quiròfan.

MIG MARICÓ- Quina bèstia !. En veu molt baixa.
CIRERER- Em cague en la mare que va parir a eixa melsa !.
Com està la pacient ?.
MIG MARICÓ- S'ha parat, però l'hem reanimada.
CIRERER- I com collons no m'has dit res ?.

La conversació va acabar així més o menys; bo, no, se m'oblidava; MAGRANER sempre acabava totes les intervencions amb una frase:
MAGRANER- UNA ALTRA VIDA SALVADA PER QUATRE CÈNTIMS !.

la pacient es va salvar i sobre l'una de la matinada ens vam retirar els fruiters i jo a la sala de descans.

MAGRANER- Ha arribat el moment de la medicina
CIRERER- És l'hora !.

MAGRANER va anar a la seua taquilla i va agafar una ampolla de whisky del millor.
Mentres bevíem; posaven en la televisió una pel·lícula de l'oest, em pareix que era els set magnífics.

MAGRANER- El veieu. Figa !, en la tele tot Déu es mor a la primera i en l'hospital, no es mor ni Déu !.
CIRERER- Ja els poden apunyalar, tirotejar, atropellar…
MAGRANER- Fotre, que no es mor ni Déu !.

Ens vam acabar la ampolla entre rialles i sobre les dos trenta del matí, els fruiters se'n van anar a dormir.

CIRERER- Bé, ni se t'ocórrega telefonar-nos més en tota la nit.
MAGRANER- T'entregue les claus del castell.
Cuida'l !.

I així marxaren al llit, deixant-me al capdavant del vaixell.


COCOBOLO ESPAÑOL TM