LES DONES DEL SENYOR CAÑETE.

El cert és que les paraules del pobre senyor Cañete s’han terjiversat. El que ell va dir no va ser que les dones fossin inferiors intel.lectualment als homes sinó que si ell demostrava la seva superioritat intel.lectual davant la senyora Valenciano l’haguèssin acusat de masclista i, per tant, va deixar que la senyora Valenciano li guanyés el debat. O sigui que entre guanyar el debat i ser acusat de masclista va preferir perdre el debat.

D’aquestes paraules el PSOE, que no sabia com fer-s’ho per a que algú el votés, ha transformat en un al•legat antifeminista el que només eren excuses de mal pagador dient el que Cañete no va dir que és que les dones són inferiors intel.lectualment als homes. A partir d’aquí aquesta campanya s’ha convertit en un calvari pel PP que ha amagat el seus candidats perquè ha arribat a la conclusió que, com més parlin, millor li posaran a la candidata del PSOE.

Que em perdonin les senyores però jo de les declaracions del senyor Cañete en faig una interpretació totalment diferent a la que fan la majoria d’elles. El problema que jo em plantejo és, cas de que jo fos un possible votant del PP – que és obvi que no ho sóc – com podria votar a un senyor que quan s’ha d’enfrontar a una senyora la deixa guanyar per a que no el titllin de masclista? És a dir, imaginem que el senyor Cañete està a la comissió d’economia o d’esteriors o del que sigui i la seva oponent dialèctica és una senyora i els interessos en joc són importants: ja els podrem donar per perduts perquè el senyor Cañete deixarà guanyar la senyora per a que no li diguin que és masclista.

No sé. Faig exàmen de consciència i penso que a mi aquestes coses no em passen. Jo quan vaig a un judici intento guanyar tant si a l’altra banda hi ha una senyora com un senyor. Jo quan jugo al parxís intento guanyar tant si a l’altra banda hi ha una senyora com si hi ha un senyor. I sobre tot vull que guanyi el Barça encara que la senyora amb la que estigui sopant sigui del Real o de l’Atlético de Madrid.

Potser és que sóc poc cavalleresc, jo.

I, sí, alguna vegada m’han acusat de masclista, sobre tot quan guanyo jugant al parxís.