Les coques de recapta i de sucre.

Guissona, antiga vila romana Iesso-Isauna, rica en aigües i per conseqüencia en fonts, regs i reguerols per totes les rodalies de Guissona. Entre aquestes fonts en vui anomenar una que es la font de l'estany, un racó fresc i pintoresc a on brolla un sortidor d'aigua fresca i abundant, unes taules de pedra i uns grans platans acaben de fer el gran conjunt.

Allí a l'ombra d'aquesta arbreda i a les taules de pedra s'hi van a menjar les coques els guissonencs, cistells, cantirs, porrones, melons, tot això acompanyat per les coloraines de la roba de la gent, fan una nota pintoresca al conjunt, record soblim de la meva infància.

Allí he menjat les millors coques de la meva vida, "La coca de recapta", guarnida d'alberginies, de pebrots verds i de vermells, d'arengades, de cansalada i de butifarra entre d'altres. Són suculentes i d'un exquisités que no n'hi ha d'igual. I aquesta va acompanyada sempre per "La coca de sucre", també exquisita com ho es l'altre, amb aquell sucre cristalí, acaramelat, amb aquell mordent que et venen ganes de llepar-t'en els dits. Es un exel.lent postre que s'acostuma a acompanyar amb un traguinyol de Ratàfia feta de nous tendres de guissona també.

Dia de coques i de gresca, dia de germanor on tothom es alegre, dinant, riguent i traguejant l'aigua abundosa dels cantirs que sembla que t'inviti a beure-la pel broc gros.

El cel comença a ennegrir, les colles es comencen a preparar per marxar, el dia s'acaba musicat per la remor de l'aigua abundosa i s'agrupen a colles per prendre el camí entre xibarri i rialles que els portarà fins a casa sota un cel ple d'estrelles.


Maria Pilar