L'eròtica del poder

Serien les tres de la matinada. Podia haver estat en qualsevol altre moment o havia de ser precisament a l'hora dels somnis?

El moment tampoc era el més important, perquè, com sempre acaben dient els historiadors a posteriori, això havia de passar tard o d'hora. Era un fet inevitable.

En què vas pensar quan finalment et vas despertar, xop de suor, en aquest trasbals macabre? Potser en aquell president africà que va ser derrocat i, amb tota la dignitat amb la que pot parlar algú que està en pijama, li va dir al militar colpista que el va treure de casa: "Un dia vindran a treure't a tu del llit i et veuràs en la mateixa situació que em veus a mi ara".

Profecies que es compleixen. Què més pots esperar d'aquesta roda de la Fortuna, que tan poques vegades s'atura a les caselles que vols?: Glòria, amor, diners, màgia, pessigolleig a l'ànima, confiança, il·lusió, estabilitat, dolçor, millora. Potser la roda no està trucada, però el que és segur que també hi ha les altres: Derrota, misèria, tragèdia, ruptura, malaltia, tristor, pànic, absència. Tard o d'hora algú posa en marxa aquest diabòlic enginy. El moment no és important. Però el fet sí que és ineludible. Feia estona que la roda girava per a tu, contra tu.

Tu ens parlaries de cop d'estat, de conspiració, d'ultratge. Ells de revolució. Tu sabies que alguna cosa es movia des de feia temps, un corrent de fons que anava agafant més i més força. Vas intentar ocultar, negar, ofegar aquesta evidència. Però arribat a un cert punt, hauries d'haver assumit que els teus dies estaven comptats, que s'aproximava una nova era, de forma inevitable.

I és que el poder és com un cos nu, d'una amant irreductible, que t'exigeix sempre més. Et buides per satisfer-la, pensant que d'aquesta manera et guanyes el seu amor incondicional. Però arriba un moment que ella et gira l'esquena, et nega els seus encants i, si aquesta relació no t'ha deixat completament cec, t'adones que només eres tu qui gaudia de veritat. Ella ho fingia pràcticament tot.

Hauries d'haver fet més cas als senyals. Les glàndules sudoríferes treballaven més del compte, en certs moments, en els que el cor també s'accelerava. Però l'epicentre de la conspiració era en un lloc ocult a tu. En la foscor de la nit es projectaven imatges oníriques en la pantalla immensa del subconscient. Això és: la seducció.

La teva gestió impecable que anava per terra sota els crits brutals d'uns salvatges que feia estona que havien pres el control del cor. "La seducció és més poderosa que la raó". Aquesta era la seva força. Ningú es pararia a escoltar els teus arguments mentre esclatava la revolució. Ja no servia de res el teu notable projecte de vida, la bona situació de les finances, l'estabilitat laboral i emocional. L'anarquisme utòpic s'estenia com un virus contra el qual no estaves immunitzat.

Vas intentar defensar-te al·ludint a la por. Al caos, a la ruïna econòmica, a l'amenaça dels antics aliats que es girarien en contra vostra i us deixarien sols. Vas pretendre que la utopia no era possible: que ella refusaria. I fins i tot recorries sense convenciment als arguments més racionals: la moral, la família, el camí del bé que havíeu portat durant tota la teva gestió.

Però ells cantaven. Cançons que mai abans havien estat escoltades. O potser sí, però feia tant de temps que ningú les recordava ja. I cridaven consignes repetitives, mentre llençaven flors per tot arreu i exigien llibertat, amor, esperança de dies millors, vida. L'amor lliure... i què més? Portaven pancartes i banderes amb la foto de la noia aquella, la que fa les fotocòpies, no em diguis que no saps de qui et parlo. El fet que ella estigués a la bandera ho deia tot. Ella era el motiu de tot.

Què fàcil és cridar utopies, sacsejar banderes, enfonsar els sistemes, destruir-ho tot!

A les tres de la matinada, xop de suor freda, saps que has perdut la guerra. El cervell, l'últim reducte de la racionalitat que caracteritzava la llarga etapa del teu govern sobre el cos, ha caigut a les seves mans. Demà seran ells qui prenguin les decisions. Qui sap els disbarats que faran per tal de beneficiar-vos la noia de les fotocòpies. Segurament durant la pròxima etapa de govern hi haurà importants canvis legislatius (Ells per prometre, embriagats per l'èxtasi, han promès un nou matrimoni amb ella - de fet és l'únic punt del seu programa de govern - però el que sembla inevitable és el trencament del matrimoni actual) amb la conseqüent ruïna econòmica, l'exili (la recerca d'un altre lloc per viure), el deteriorament de les relacions exteriors (amics, família) i qui sap quines desgràcies més. Tot per un capritx frívol, sexual.

En pijama, te'n vas xiulant un himne que sembla fet per a tu (diu en anglès que "No, jo no vull enamorar-me de tu"), ja resignat i intentant sentir-te alliberat del pes de la responsabilitat que ja no pots exercir. Ells celebren la victòria, extasiats, continuen tota la nit repassant els seus somnis, projectats sobre la gran pantalla del subconscient.

L'endemà al matí, amb un somriure d'il·lusió a la cara, us aixequeu abans d'hora, aneu a fer footing pel parc, pensant en ella, imaginant totes les situacions de felicitat que planeja el nou govern. Tu també somrius - des de l'exili - immers en els teus pensaments cruels. Creus que són uns beneïts, que fracassaran i de seguida hauran de sortir del llit, en pijama, com també li va passar al dictador colpista africà.

Profecies que es compleixen. Què més pots esperar d'aquesta roda de la Fortuna, que tan poques vegades s'atura a les caselles que vols?


Nota de l'autor: El relat ha sortit més complicat del que pretenia. No volia fer una versió rara de Mulholland Drive, però, de fet, també té una explicació lògica - encara que una mica amagada. En tot cas, aquest tipus de relats tenen una cosa interessant (al meu parer) i és que potencien molt més el paper del lector (ja que l'escriptor no ha fet la seva feina, que és explicar les coses com cal, li toca al lector un treball extra)

Hi ha una sèrie de paraules, en cursiva, que són claus per entendre el relat. Saber qui (o què) és "tu", "vosaltres", "ells" i "ella" explicarà la trama, que d'altra manera podria semblar (més) absurda o ximple. No dono més pistes però el primer que l'encerti, rebrà un petit premi (Inaugurem la categoria relat/concurs)