L'enterrament de la Laura cap. 1

L'enterrament de la Laura va ser genial.Feia molt que no m'ho passava tan be, potser des de el dia de St. Joan, ja deu fer dos anys i poc d'això.
Però bé tot va començar un divendres al matí quan estava a l'oficina passant uns imputs a la seu central, apunt d'adormir-me, quan van trucar-me al mòbil. Era en Carles,veient que ningú corria pe ralla vaig respondre.
-Nen,tinc males noticies.
-Has descobert la teva homosexualitat?
-Poca conya, la Laura ha mort aquesta matinada. L'han atropellat sortint d'una discoteca.
-No fotis?!
-L'enterren demà.Vindràs?
-I tant, Aixa m'escapo del curro un parell de dies.
-Han vingut tots ja.Avisa quan arribis.
-Fet.Fins desprès.
-Adéu.
Vaig tardar poc en interioritçar el rol d'amic enfonsat per la desaparició d'una amiga seva.La realitat era:aquella noia només hi havia parlat en un parell de sortides nocturnes per alguna discoteca i l'únic que m'interessava d'ella era saber si es deixaria magrejar quan anés pet.Però per aconseguir festa s'havia de mentir un xic pel que fa a sentiments.
Vaig buscar a la meva coordinadora per tota la planta fins que la vaig trobar fent un cafè a la sala de descans.
La meva actuació hagués merescut un Oscar de la academia.Vaig estar apunt de deixar regalimar una llàgrima amb una facilitat que em va espantar a mi mateix.Ella amb to comprensiu em va expiar del meu exercici laboral per dos dies i em va mostrar el seu pesem. El vaig acceptar capcot per marxar amb la mirada perduda.

En quinze minuts ja havia fet la maleta,m'havia dutxat i canviat i ja agafava un tren cap a Figueres. Mentres escoltava un disc de The Verve mentres contemplava el paisatge no parava de pensar si la gent estaria gaire afectada o voldrien sortir de festa. Era divendres i estàvem tots junts de nou,s'havia d'aprofitar!A més veuria de nou la meva ex desprès d'aquell comiat digne de la pitjor pel·lícula dramàtica de la historia del cinema. Potser tindria oportunitat de treballar-me-la de nou.

Sols arribar vaig anar a comprar-me un paquet de Pall Mall, l'Interviu de la setmana i un sandwich d'atun.Vaig arribar a casa cansat de carregar amb la maleta i ganes de seure una estona. Va ser impossible, els meus pares excitats per la meva visita van ensenyar-me com havien remodelat la major part del pis, em van dur de compres amb ells a dos supermercats, a visitar l'àvia i van dir que la Laura tenia una fama de "puta" que no havia parat de créixer des de que jo havia marxat. Un cop morts, les persones no poden desmentir rumors,i això fa més divertit falsejar les seves veritats.Jo em pregunto que diran de mi: un fill de puta que es va penetrar tot s el conys que va tenir a mà i va jugar amb els sentiments de tots? un excèntric de ego desmesurat? O potser un bon jan de gran cor?

Amb tot ja havia arribat la nit i m'havia oblidat d'avisar la colla que ja corria per allà. No van dubtar en trucar-me per confirmar les seves sospites i van citar-me al Xacolí.

El Xacolí mereix un punt i apart. Es el lloc oficial de reunió dels postres, on fem la primera copa i quan estem sense ganes o transport on fem la ultima.Un bar regentat pel Jaume,amb la seva dona als fogons i el Jaume Vell ,Aixa li diem,servint els cubates i fent-nos riure amb les seves bromes pujades de to. Sols entra-hi vaig reconèixer aquell ambient que enlloc mes es podia reproduir i tots els meus companys de correries nocturnes al fons de tot amb uns quants gots de tub ja buits davant seu. Tot van ser comentaris de joia i broma amb la presencia del "Xava",com lis agradava anomenar-me des de la meva fugida a Barcelona.