L’endema

El botiguer estava manso, ja no parlava en gallec als catalans i no continuava amb aquells rituals on mig d’amagat i amb subterfigis i sobreentesos es comunicava amb els seus dos coreligionaris, quan no hi havia ningú a la botiga i de cop i volta paraven i somreien com dient “pareu que ara hi ha roba estesa.”

El un altre temps liberal i fins i tot seguidor del Partit (partidari del dret d’autodeterminació) , convertit després en dur constitucionalista anticatalà, ara de cop havia envellit, empetitit i sortia com d’amagat de casa seva amb l’esquena forçada fent gep,...

La feina era fer callar a aquells exaltats amagats que no anaren a l’1O, i que per fer-se perdonar la seva covardia d’abans, ara feien el fatxenda amb el nostre gallego, el defensor de la cultura occidental i dels avenços en pantans que havia produït el dictador.

El dia somreia al conjunt això sí; es podia demanar un cafè en català i t’entenien i no t’ho repetien per si de cas,...

Enrera quedaven els dies de lluita pacífica, aquelles gentades anant i venint del port a l’aeroport, passant per les casernes de l’armada civil. La Cunillera, fent honor al seu nom, s’havia fos terra endins,...va sortir al costat de Bolsonaro, parlant de socialisme i de la importància i exemple que va suposar la Secció femenina,...i de com havia de retornar a Espanya la Catalunya indepe.

FVI es trobava en un palau perdut entre Medina i la Meca amb el seu pare, traient sorra de les vies de l’Ave en torn de nit, això sí