Cercador
Laura
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Avui, des del cementiri he vist com les hores estimaven l'alba, he vist com les fulles arrossegaven cants i plors, sé que les creus carreguen pesadament els records de les dates i certs moments involuntaris...
Ara, per una casualitat sinistre, per una coincidència que amago al tètric atzar em trobo al teu costat. Diuen que certs desencants acaben per marcir l'ànima i ara ni tan sols sóc capaç de somiar un bon refugi...
Recordo el vidre, com s'arrapa al reflex mort dels teus ulls, i esdevenen llavors cristalls buits i freds. Pàl·lida, se't deforma la silueta i la papallona s'esllangueix deixant un gris terrós a les mans.
Sense flors.
Sense haver d'inventar instants dolços al passat.
Abans, com en un insomni letàrgic et passejaves per paraules líquides tot buscant la forma d'escriure sobre paper mullat. Quan el licor feia malbé la tarda afusellaves pensaments al paper en blanc, i tot somrient, deies estimar els blaus humits del cel...
Ara recordo Laura, el teu cant com un riure antic, dispersat en petites llavors que sembra l'aire d'estiu, tan senzill... tan oblidat...
Laura escric, Laura dic i he resseguit un cor en l'arena.
Vull passejar-me pel teu ventre llis i suau, acariciar l'esquena de cigne tremolosa quan hi passo el dit, vull dir absurditats que em fan sentir pitjor. O diferent.
Però sé que per ells només ets Laura, desconegut, anònim i vulgar, sense ni tan sols un article que et reconegui... i em sento recolzada en punts suspensius, arrels sense cap història que et reconegui, només identificada la teva absència està...
Laura.
Comentaris
-
els ulls em guspiregen ...d'aigua salada[Ofensiu]laurinsky82 | 05-01-2007 | Valoració: 10
les llàgrimes han pujat des d'un nus a l'estòmac, seguint un camí ple d'obstacles, han arribat a la gola, s'han aturat un instant...he continuat llegint. Han arribat al pou per on elles surten i allí s'han quedat.No han sortit...
Em dic Laura i per això t'he llegit però no per aquest motiu m'ha agradat tant. Si algú em recorda així haurà merescut la pena viure.
Un petó.
-
Estic fent un llarg[Ofensiu]Perestroika | 20-09-2006
passeig pels teus escrits. M'estan agradant força.
Aquest és...buf, no sé com dir-ho. Però entra a dins, i fa sentir fred.. -
Laura morta[Ofensiu]gypsy | 15-09-2006 | Valoració: 10
Laura viva en els records, en els racons més obscurs i amagats de les teves emocions hipersensibles.
Posseeixes l'artefacte dels mots, que travessen el cor i et fereixen de mort amb un sol gest i una sola mirada.
Tens la màgia i el talent i un interior salvatge i indomable que vincla els versos fins al deliri.
Petons de foc!
gypsy -
Gràcies Laura[Ofensiu]helena | 30-05-2006 | Valoració: 10
Que bonic i acollidor el cementiri on resta la Laura,
ple de pau, de silencis, d'enyorances tan sòlides com les teves.
La seva absència, encara que sembli ben estrany, et fa sentir viva, doncs la recordes i li escrius versos farcits de sentides emocions.
Gràcies Laura, allà on siguis, per l'amor que vas despertar en una ànima irrepetible com la què t'escriu aquests versos.
helena
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88253 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson