L'assassinat de Dorian Gray

Moriràs, Dorian. Aquest és el fat que he decidit per a tu. La mort. El teu bell cos de tan sols vint anys ha fet massa mal, i ha de pagar. La teva ment, retorçuda com l'oli que envelleix al quadre d'en Basil, és ara subordinada a les forces del mal, t'has subjugat a Llucifer. Has pretès fugir del meu control, i l'única manera que veig de castigar-te és matant-te. Està decidit: moriràs i el relat acabarà, no hi haurà mai més un Dorian Gray passejant pels carrers de Londres, encisant les dames més refinades. No te'n podràs amagar, perquè jo sóc el teu creador, i tot el que tu dius o fas és així perquè jo ho he decidit unes pàgines abans. Fins i tot, la teva reacció a aquests mots l'hauré pensat jo mateix, no sortirà de la teva boca si no l'hi he posat jo abans.

No ho pots fer, això, Oscar. Jo, Dorian Gray, no t'ho permetré, i sé com impedir-t'ho. Tu me vares engendrar, sí. Però ara no pots aturar la teva pròpia creació: t'has convertit simplement en l'autor de la novel·la. Jo tenc la meva pròpia consciència, sóc amo del meu destí. Meresc morir, potser sí, però això no esdevendrà. Jo, la teva invenció, sóc un ésser extraordinari, fascinant, inigualable, únic! La gent me mira pel carrer, les dones queden enlluernades pel meu somriure, llurs marits envegen la meva figura dolça i elegant. No podràs fer-hi res, Oscar, perquè els mateixos que m'envegen i que pateixen el meu encís, començant per Lord Henry, a qui tu anomenes Llucifer, vendran a defensar-me de qualsevol que me vulgui mal. No ho entens, Oscar? La meva mort seria massa comentada, caurien tots al teu damunt! Ells, com tu, no poden viure sense jo, ja no existeix a les seves ments un Londres sense el bell Dorian Gray! I te diré com ho faré, Oscar. Aniré a dalt, a les golfes on tu i jo amagàrem junts un dia el nostre quadre, i l'esquinçaré amb el mateix ganivet que vaig matar el teu personatge, destruint així les cadenes que me lliguen a tu. I així veuràs que ja no ets senyor de la meva ànima.

(Ja t'he avisat, Dorian, que tot el que penses és fruit de la meva ment. Tu has acabat amb la teva pròpia vida, volent-te alliberar, però he estat jo mateix qui t'ha assassinat. Descansa en pau, Dorian Gray, la meva més gran i bella creació, el meu major pecat. Descansa i redimeix els teus pecats a l'infern. Allà ens retrobarem.)