L'aniversari de la mare

Un relat de: Maria Quintana
Avui la mare fa vuitanta anys i ens hem reunit tota la família a casa seva. La mare no ho volia celebrar però al final l’hem pogut convèncer. I aquí estem les tres filles, els tres gendres i els sis nets a punt de dinar.
Les tres filles parem la taula amb les estovalles preferides de la mare i col·loquem els catorze plats ben acotxats per la forquilla, el ganivet i les copes de mudar. Els homes són al jardí preparant el menjar. L’olor de carn a la brasa omple tota la casa. La mare i els nens també són al jardí. Juguen a cartes i des del menjador sentim la cridòria i les rialles del menuts.
- L’alegria dels nens és el millor que hi ha – els dic a les meves germanes.
La meva germana gran està concentrada contant els plats.
- N’hem posat un de més! L’hem de treure abans que la mare se n’adoni – ens diu nerviosa.
Veig com a la meva germana petita se li neguen els ulls i la miro seriosa mentre li faig que no amb el cap. Avui és el dia de la mare i no s’hi val a plorar.
El menjar ja està a punt i ens asseiem a taula per començar a dinar quan de sobte algú truca al timbre.
- Qui deu ser a aquestes hores? – Pregunta la mare.
Vaig a obrir i davant meu veig a un noi que porta un gran ram de flors. Un ram d’aquells d’abans, amb gladiols, clavells i crisantems.
- Viu aquí la Margarita Q.?
Quan entro al menjador tots em miren encuriosits.
- Aquest ram és per tú, mare. – Li entrego el ram i el petit sobre que porta el seu nom.
La mare reconeix de seguida la lletra polida del pare i llegeix en veu alta la nota que hi ha dins del sobre:
- Gràcies per tota una vida al meu costat. T’estimo.
Tres dies abans de morir el pare havia demanat a les seves netes grans que encarreguessin un ram de flors per l’aniversari de l’àvia. Fins i tot els hi va dir com havia de ser. Gairebé no li quedaven forces, però amb les mans tremoloses i amb paciència va aconseguir escriure el seu darrer missatge d’amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer