L'agonia d'estimar

No hi ha res capaç
d'aturar aquesta embranzida
a la qual m'has empès.
Els minuts del dia
es tenyeixen de tu i per tu,
perquè sóc passatger d'un comboi
que només avança per mirar endavant.

Quan més por teníem
a viure condemnats a la solitud,
l'atzar ens ha guiat al mateix punt,
i no podem refusar l'ocasió
de donar forma als somnis.

Cal que assassinem les nostres pors
per arribar junts al final del viatge.
Serà un camí que ens conduirà a unir-nos
i a fer de les nostres mirades
pàgines de llibres silenciosos.
Ens tornarem a inventar la nit
cada vegada que ens proposem
ser un mateix,
perquè la força que m'empresona
en els desitjos de coneixer la teva pell
és tan immensa,que seria capaç de despullar-te tota
amb una sola paraula.


Tu i jo,
dues ombres d'un sol petó
que s'han trobat per apaivagar
l'agonia d'estimar.