Cercador
La vulnerabilitat del jo
Un relat de: Marc-Antoni Fuster- Compartir:
Registrat avui, començo a compartir un per un els petits poemes que em surten els dies foscos, ja que en els dies clars expulso l'energia d'altres maneres. L'objectiu de compartir-ho en cap cas és encomanar la desesperança, sinó que qui es trobi en situacions semblants s'hi pugui sentir identificat i acompanyat.
Com estàs?
Avui et respondré "anar fent"
perquè si et digués
"tremendament deprimit"
o "al més profund dels buits existencials"
em miraries estranyament,
et preocuparies
i fins pensaries que necessito ajuda.
I jo el que vull és evitar totes aquelles preguntes
que ens farien tant mal
o tant bé.
Com estàs?
Avui et respondré "anar fent"
perquè si et digués
"tremendament deprimit"
o "al més profund dels buits existencials"
em miraries estranyament,
et preocuparies
i fins pensaries que necessito ajuda.
I jo el que vull és evitar totes aquelles preguntes
que ens farien tant mal
o tant bé.
Comentaris
-
Nil de Castell-Ruf | 15-08-2025
Ets novell a Relats en català, benvingut siguis entre nosaltres. Lleguint aquest primer poems teu hi copso una persona molt jove amb desig d'ésser escoltat i alhora no influir negativament. No passis ànsia, company de RC, tots poc o molt portem una processó per fins.... Allò que val és que algú com tu ho expressi de forma poètica i frapant... Ens anem llegint ...Una abraçada, Nil