La violència és quelcom seriòs

Hi ha vegades que les disculpes no són acceptades perquè allò que ha passat ha ofès o molestat d'una manera extraordinària a la persona que sigui, i això li arrenca la violència de les entranyes i llavors esdevenen situacions kafkianes: amenaces de mort, inici de cops.

En aquest cas cal apartar-se, sobretot perquè sinó es fa, si entrem en el joc boig, o bé sortim ensangonades o bé això pot fer que nosaltres ens tornem també violentes. I de violències, n'hi ha moltes, i de cap no en sortim indemne, ja que fins i tot malgrat que no hàgim pogut actuar violentament aquell cop, el fet de plantejar-se guanyar poder per a exercir-lo en algun moment pot ser prendre una actitud violenta com a resposta en aquest cas estratègica. I no és gens positiu el fet d'anar desenvolupant una crueltat subtil ja que suposaria la pèrdua de la nostra personalitat.

Una crueltat subtil que es va guanyant enemistats i que un dia se'ns pot tornar de cara i pot acabar amb nosaltres. A tot aquest panorama sinistre, només la llum dels infants que encara entenen la flexibilitat de les situacions ens pot ajudar, els infants són la llum del món, escoltem-los sempre i tinguem-los ben a prop. I com no! també els precs, que encara poden fer que tinguem compassió amb qui ha perdut el cap i no compren les nostres disculpes i òbviament, per acabar però no menys important,cal plantejar-se molt seriosament quina responsabilitat i no culpa tenim en el foc de la violència de l'altre, sinó fem aquesta reflexió i prenem mesures anem de cap a la humiliació com molt a prop.