LA VELLA OLIVERA

Un relat de: jomagi
Corria massa. El maleit radar de l´AP-7 l’hauria ben retratat.

Quan era a prop de la sortida de l´Ampolla una premonició el va fer sortir.

Per camins ja oblidats va fer cap a la que havia estat la immensa finca, ara abandonada, del seu sogre mort ja feia anys.

Aviat va copsar el perquè d´aquella sobtada decisió. Era la imperiosa necessitat de veure i tocar aquella vella olivera del camí del Fondo.

El que aleshores era el seu sogre, va estar a punt de tallar-la criminalment; n’estava fart d’esgarrinxades de les resseques branques quan feia el revolt amb el tractor.

Quan ja tenia engegada la motoserra disposat ha trossejar-la sense contemplacions, ell, el seu gendre, va impedir-ho interposant-se entre l’arbre i la maleïda serra.

****

Han passat més de trenta anys d’aquell fet. Era ple mes de gener. Deixà el cotxe per dirigir-se a peu cap al lloc on vagament recordava la vella olivera. La veié solitària i ufanosa; carregada d’olives.

S’hi atansà com qui retroba un vell amor.

L’abraçà amb ganes, resseguint amb les seves mans les ancianes arrugues d’aquell esser vivent; alhora que li digué:
-Noia... va anar d’un pel que aquell boig et convertís amb llenya!...

Just dir-li aquelles paraules, l’olivera, una més entremig dels centenars i centenars que com ella restaven quietes sense moure ni una fulla en aquell seré i calmós mati; insòlitament es posà ha sacsejar i brandar les rames com si estes posseïda màgicament per un poderós vent de dalt i de garbí alhora!...

Va parar de cop quan tot el seu fruit d’olives morrudes restaren totes a terra. Era el reconeixement d’aquella malgirbada olivera pel que ell va evitar aquell dia tant llunyà.

Feina va tenir per recollir tot aquell oliveram. Fruit que li fou ofert com llàgrimes d’agraïment i retrobament d’un esser del regne vegetal... amb un de l’animal !...

Comentaris

  • Olivera agraïda[Ofensiu]
    Prou bé | 16-11-2021

    Emotiu, original i , com sempre, creatiu!
    Bon relat!
    Amb total cordialitat

  • Emotiu !!![Ofensiu]
    Gardenia | 13-11-2021 | Valoració: 10

    Jomagi, cada cop m'agrada mes seguir-te, els teus relats son profunds i emotius...
    Et diré que amb aquets m'he emocionat !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: