La vella cantimplora

Un relat de: Alberich

Bufa el vent -qui sap si mestral o ponent- potser és el cerç el qui neteja l'aire.
Còdols cantelluts i oblidada ferralla damunt les carenes solitàries de la Serra de Cavalls.
Silenci sols trencat pel xiulet de l'aire que s'esmuny entre matolls.
A prop, ben bé al costat meu, el rostre pàl·lid desencaixat i trist d'un amic.
-Què et passa company ?- li dic, tot i que conec el seu desassossec.
-No res...Potser és que he vist mig soterrada i rovellada la vella cantimplora d'un soldat; i, per un moment, m'ha semblat que podia ser la d'un parent que hi va deixar la pell.

(Cavalls, Octubre de 2008: Setanta anys de la Batalla del Ebre)

Comentaris

  • Continuació de l'anterior,[Ofensiu]
    M.Salles | 16-10-2008 | Valoració: 10

    i amb la mateixa força.

    M'agrada.

    (Per cert, les teves lloances a la meva manera d'escriure em van fer enrojolar... i pujar l'ego. No sé si les mereixo.)

    Et seguiré llegint.

  • EI COMPANY![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 10

    Que bonic aquest mini relat! Si no et molesta i tens una mica de paciencia, aquí a relats (quan puguin) perquè ara som molts els escriptors i els hi costa una miqueta més de temps de publicar-nos, penjaran un relat meu de títol "NO VA DE BATALLETES" I es el record que en tinc d'un cosí del meu pare, Daniel Estivill ,(En pau descansi), fill de la Torre de l'Espanyol, i que recordo haber-li sentit a explicar aquesta història tal cual jo ho he fet. Ell també va participar a la Batalla del Ebre, i jo de vegades tenia mal sons de les peripecies que havien passat i a més essent tant joves. Et seguiré llegint!

l´Autor

Alberich

39 Relats

203 Comentaris

41561 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.