La tinc petita

-La tinc petita i, no obstant, n'he satisfet tantes!
Exclamar allò abans de fer el traspàs engolint aigua bruta el va fer somriure i envolar-se al nou estat sense dolor.

-Saps moure-la amb destresa, cosa que extasia!
-Amb quina gràcia la treballes!
-La suma de tacte-massatge i besades la fa gran.
-Amb els mots que sedueixen, la teva mirada...el desig reneix fins que el satisfàs amb escreix i tant li fot que no t'assoleixi ni mig camí del melic quan creix.

I comentaris d'aquell estil, tots afalagadors, demanant 'més', en rebia un fotimer, escrits i de viva veu.

-La tinc petita i l'he gaudida i l'he feta gaudir tant!

Li va tocar morir-se -als setanta-dos- d'un atac de cor mentre surfejava per un oceà malalt de contaminació que el feia estar de moda amb peixos ofegant-se amb deixalles tòxiques i recoberts de plàstic de colors amb taques de quitrà que eren molt fotografiats per a un concurs virtual per a virtuosos d'imatges fashion.

I va morir, Latink Little Lover, el follet que satisfeia gegantes.

A l'epitafi de la làpida, aquell minúscul exmuntador de plaques de guix laminat per a casetes de gossos, havia deixat com a voluntat de fer-hi gravar:

'Et tinc petita: gràcies!'