LA SORT,LA CONILLA I LA DONA

La dona està dempeus a la vora del foc. Un foc no gaire gran, ella és una dona i costa molt tallar amb la destral els tions que cremen. En vida del seu home, el Valentí, tot era diferent, però ja fa un hivern que reposa al cementiri.

Ara és una pobra vídua de només trenta-cinc anys, que sembla per almenys deu anys més gran, a causa de la vestimenta negra i la cara trista.

Dos nens de set i nou anys a càrrec seu i una vida de privacions.

Desitja, sols, tenir salut per pujar endavant els seus fills i para de contar.

Les monges els havien dit que venien els Reis, als nens. A la nena li agradaria una nina encara que fos de cartó, de les que anomenen "pepes". El nen somia en pilotes, però ella no té diners i no sap com fer-ho.

Ahir també la veïna del costat va anar a comprar a la botiga del poble, ella també i va veure comprava una participació de la Loteria de Nadal i li va comentar si ella en volia.
- No, potser demà - va dir ella.

Tot li va tan malament que si li toqués seria com un somni. Alguna cosa dins seu li diu que ha de vendre la conilla, els conillets ja són grans i mengen herba

La Maria amb mal al cor ven la conilla. Tot seguit va a la botiga i compra la participació de la Rifa de Nadal.

A la nit al cantó del seu home plora i pensa que ho ha fet malament, que és una mala mare i acarona el coixí buit. L'olora, sols ella sap que no l'ha rentat perquè conservi la flaire del cap del marit mort i plora.

El dia vint-i-dos renta a la bassa. Ha hagut de picar amb la pala, el glaç era de dos centímetres. Té els dits adolorits i el fred li entra pel vestit que no és prou gruixut per la temperatura que fa. Sent la veïna que la crida:

- Maria ens ha tocat, ens ha tocat la rifa.
- Què dius Mercè? Què ha tocat la grossa? - El seu cor li fa un salt.

A la nit plora d'alegria. Els seus fills tindran estudis i joguets, i no els mancarà menjar. Pensa que és cosa d'en Valentí.