Cercador
La soledat, gran què!
Un relat de: llamp!La soledat, gran què!
Sol com un mussol
Ben aviat vaig saber
Que estar sol
Desemboca sencer
A un únic estol
De vida de plaer
Sota un llençol.
Monòlegs fan palès
Que el dol
D'un que diu: be!
No és del boig un udol,
Sinó del xicotet
O xicoteta un gran control.
Com fa el nen
Sonar un picarol,
De la soledat ha après
Que no hi ha patracol
Que calgui per res.
Quan fa ventijol
I lluny de casa has entès
Que per molt que estiguis al pol,
Tot sol i corprès,
Tornaràs a fer el giravolt
I qui dia passa any empeny.
Per molt que et quedis sol
Algú tindrà un bes
I no dependràs de l'alcohol,
Que li diguin al pagès,
Que si no sembra no recull cols.
De la natura hem après
Que tot un rossinyol
Ell sol busca encès
El menjar en un rierol.
La soledat, gran què!
De tots els grups, el bressol.
__________________________________________________
07-06-2006 (per Ràdio Nikosia)
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
347405 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès