La soledat, gran què!

Un relat de: llamp!

La soledat, gran què!
Sol com un mussol
Ben aviat vaig saber
Que estar sol
Desemboca sencer
A un únic estol
De vida de plaer
Sota un llençol.

Monòlegs fan palès
Que el dol
D'un que diu: be!
No és del boig un udol,
Sinó del xicotet
O xicoteta un gran control.

Com fa el nen
Sonar un picarol,
De la soledat ha après
Que no hi ha patracol
Que calgui per res.

Quan fa ventijol
I lluny de casa has entès
Que per molt que estiguis al pol,
Tot sol i corprès,
Tornaràs a fer el giravolt
I qui dia passa any empeny.

Per molt que et quedis sol
Algú tindrà un bes
I no dependràs de l'alcohol,
Que li diguin al pagès,
Que si no sembra no recull cols.

De la natura hem après
Que tot un rossinyol
Ell sol busca encès
El menjar en un rierol.

La soledat, gran què!
De tots els grups, el bressol.

__________________________________________________

07-06-2006 (per Ràdio Nikosia)

Comentaris

  • bonissim[Ofensiu]
    clariana | 18-11-2007

    ben trobat i ben relatat!
    em diuen que sóc la dona coincidències... aquest cop t'he trobat aprop d'on vaig sovint, Vic.
    Casualitats? Pot ser.

    fins aviat

    clariana