La soga

Visc anclat en un temps,
i ploro i moro per ell.
Temps cosit de somriures i ferides
que han cicatritzat eternament.
Temps que és la melodia de tot,
perquè no tinc res,només records,
i aquests em disfressen d'ignorant
davant el demà.
-He esgotat la felicitat?-

Ignoro si mai tornaré a sentir
el que ja no recordo,
perquè temo que els meus dubtes,
dia rere dia,
es converteixin en una soga letal.