La recerca del DAURAT

Un relat de: Marceli
i pensar...

que els homes van recórrer el món cercant tresors, armaran vaixells ,
temperaren canons , teixirien veles , van emmalaltir , van morir de gana, de set ,
de pena ...es van esgarrifar, es van ofegar , es van calcinar , no es van fer enrere ,
ni van pensar en les infermetats , ni en els animals salvatges , en las llacades ,
no es van aturar davant de murs , ni abismes , van fer tot el possible per trobar

"El Daurat" ,

tan difícil era ?, tant valia el tesor ?, un tesor que val més que una vida ?,
saps ? ... La teva vida es un tesor , tu ets un tesor, tu ets El Daurat , tu ets
el petó de diamants...el somriure amb brillo d’or...la perla viva que riu i canta
entre les esmaragdes i el carmesí dels robis...

Marcel·lí Miret
marcelinosi@yahoo.es

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer