Cercador
La punta d'espàrrec
Un relat de: Tanganika- Compartir:
Una vegada hi havia un propietari d'uns electrobobinats que arreglava motors i boies. Anava sempre vestit amb granota sense res més a sota i tenia un sex appeal carismàtic.
La seva dona, la Lleòncia, passava d'ell olímpicament. Les altres dones no ho entenien, però ella callava i passejava el gos, un chihuahua robust de pota curta, ulls desorbitats i força ardit (gosava enfrontar-se als pastor alemanys!).
El matrimoni s'estava construint una nova casa adossada a la primera i quan podien estalviar compraven totxanes i les anaven col·locant tot fent girar una formigonera de color taronja comprada de segona mà.
La Lleòncia no sabia que el seu home. d'amagatotis, cada nit, anava al tros d'habitacle a enllustrar-se els baixos sota els estels, que es veu que aporten lluminositat extra.
Que ho fes!
Un bon dia una colla d'amigues envejoses van seguir l'electrobobinaire allà on anés i ho feien cremades i desesperades (era el temps, totes tenien quaranta anys, coma tres mesos). Ell, mentre electrobobinava, no copsava res (val a dir que justejava).
Aviat van descobrir allò de les nits.
I van decidir entrar-hi abillades totes amb saltos de cama megasexies.
Que ho fessin!
El van trobar enllustrant (que pesat!). Enfocant-lo com cal amb els lots es van adonar de la misèria que ni ocultava: una ridícula punta d'espàrrec. I que se l'havia tenyit de color daurat! (el no poder riure directament els va afectar als ronyons).
Des d'aquell dia la Lleòncia es molt respectada i ben vista per les amigues i enemigues. La notícia va arribar a cada orella del poble i del país. Aquell home es va fer famós i el van llogar per anunciar productes com el que posseïa, que en vénen d'envasats al buit, en llaunes i en pots, de gruixos diferents, normalment bullits i amb un additiu de la gama 300 i procedència diversa.
Va ser una sort per a la parella.
Es van separar.
La Lleòncia i les amigues s'enfilen als motors i boies quan funcionen i foten uns clímaxs de cal Déu (tenen molta imaginació).
L'ex-electrobobinaire ha trobat una russa que només menja espàrrecs i amb salses diverses. I foten polvos de cal Déu.
I és que la vida fa canviar la mateixa vida i les segones oportunitats vénen soles.
La seva dona, la Lleòncia, passava d'ell olímpicament. Les altres dones no ho entenien, però ella callava i passejava el gos, un chihuahua robust de pota curta, ulls desorbitats i força ardit (gosava enfrontar-se als pastor alemanys!).
El matrimoni s'estava construint una nova casa adossada a la primera i quan podien estalviar compraven totxanes i les anaven col·locant tot fent girar una formigonera de color taronja comprada de segona mà.
La Lleòncia no sabia que el seu home. d'amagatotis, cada nit, anava al tros d'habitacle a enllustrar-se els baixos sota els estels, que es veu que aporten lluminositat extra.
Que ho fes!
Un bon dia una colla d'amigues envejoses van seguir l'electrobobinaire allà on anés i ho feien cremades i desesperades (era el temps, totes tenien quaranta anys, coma tres mesos). Ell, mentre electrobobinava, no copsava res (val a dir que justejava).
Aviat van descobrir allò de les nits.
I van decidir entrar-hi abillades totes amb saltos de cama megasexies.
Que ho fessin!
El van trobar enllustrant (que pesat!). Enfocant-lo com cal amb els lots es van adonar de la misèria que ni ocultava: una ridícula punta d'espàrrec. I que se l'havia tenyit de color daurat! (el no poder riure directament els va afectar als ronyons).
Des d'aquell dia la Lleòncia es molt respectada i ben vista per les amigues i enemigues. La notícia va arribar a cada orella del poble i del país. Aquell home es va fer famós i el van llogar per anunciar productes com el que posseïa, que en vénen d'envasats al buit, en llaunes i en pots, de gruixos diferents, normalment bullits i amb un additiu de la gama 300 i procedència diversa.
Va ser una sort per a la parella.
Es van separar.
La Lleòncia i les amigues s'enfilen als motors i boies quan funcionen i foten uns clímaxs de cal Déu (tenen molta imaginació).
L'ex-electrobobinaire ha trobat una russa que només menja espàrrecs i amb salses diverses. I foten polvos de cal Déu.
I és que la vida fa canviar la mateixa vida i les segones oportunitats vénen soles.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
133153 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46