La postura perfecta

Es va llevar amb el membre contentíssim, eixelebradíssim, excitadíssim, animadíssim.....i molts íssims molt íssims.

Faria el pito pito colorito. Les seves cent i escaig de dones dormien a les golfes i es veia en cor de satisfer-les totes i repetir.

Abans va voler recordar amb satisfacció creixent i amb un somriure picardiós aquell viatge a la recerca de la postura perfecta.

Quan tot just tenia tretze anys se sentia el cos molt viu, amb una força animal que t'hi cagues. Es passava el dia fotent-se palles. Entre palla i palla, amb una mica de sort, organitzava com voldria la seva vida (aquell nen-noi era un portento!). I, sí, sí, va decidir que tindria un harem i a qui no li agradi que s'hi foti fulles (si pot ser d'arbre no caducifoli).

Per l'Orient va viatjar. Va frustar-se de no trobar els Tres Reis i aquell dia no es va autosatisfer (cal un dol). Aviat, ensumant les espècies dels mercats i tastant els àpats picants, encara es va sentir més mascle. Va comprar un kamasutra i encara s'hi va sentir més. Rebentava d'hormones exaltades.

Aquell llibre i les seves ensenyances...es va obsessionar. Volia emular els de les imatges. Estava com encegat (aix...no sabia que hi ha pastilleos anti-obsessió?).

Però qui busca troba. I més si es fa amb tanta convicció, ganes, sense descans.

Buscava una dona per a cada postura i amb cada una volia fer-la perfecta. En això es basaria la seva existència (a veure: pitjor és ser un mal polític!).

I va deixar de rebobinar. Les dones eren al pis de dalt, sota la teulada. Vivien com reines i com reines les tractava. L'esperaven, deleroses i vestides sensualment, cossos exuberants,...estava a cent...




Fins que es va despertar. La tenia tant pensida que la seva dona (que havia estat intentant revifar un desig oblidat) va fer cara de fàstic...com sempre!