La pèrdua

Un relat de: Carles Ferran

Els veia per la finestra reixada al voltant de la taula: La mare i els tres fills encara esquitxats de sang, excitats, atropellant-se al parlar. El van veure massa tard: Les dues ampolles van impactar sobre la taula i dues llengües de foc es van estendre instantàniament per tovalles, cortines i vestits. Mentre intentaven fugir els anava clavant el ganivet al pit. Es va quedar palplantat, absent, amb el ganivet a la mà degotant sobre la vorera. Així el va trobar la policia.
L’home solitari, esquerp, insolidari, ho havia posat tot a una carta, i havia perdut.

...

La seva inveterada solitud l’havia fet maldestre en la gestió dels sentiments. Al principi, obrir-se li produïa una agre sensació de fred, una nuesa vergonyosa que el feia recular apressadament al seu cau conegut, a la seva cuirassa protectora. Li va costar molt reunir el valor, superar dubtes, vèncer vergonyes, iniciar un relat coherent sense quequejar. Ella el va ajudar amb amor. S’esforçà en donar-li escalf, corregir-li les carències, reforçar-li l’autoestima. L’home sorrut havia descobert el goig de compartir i donar-se.

La família de ella es va oposar frontalment a aquella relació. Ella era musulmana, ell eslau ortodox. La mare i els germans la van tenir tancada a casa, segrestada més de tres mesos, fins que va fugir i va anar a viure amb ell a l’altre extrem de la ciutat.

Arribant a casa, hores abans, s’havia trobat la policia, els sanitaris i una munió de veïns a l’escala. Intentaven reanimar-la, però tot fou inútil. Les costelles li havien perforat els pulmons i el pneumotòrax havia comprimit el cor fins aturar-lo. Els veïns explicaven que havien arribat tres homes joves i agressius picant a la porta fins que ella els va obrir. Invocant l’honor la van fuetejar, colpejar, calcigar, amb un acarnissament irracional. Va quedar estesa, ensangonada, boquejant en busca de l’aire que no li arribava. No hi va haver res a fer.

De sobte li havien pres la pau. Per això va anar a buscar-los. Havia après a odiar.



Comentaris

  • Creences distorsionades[Ofensiu]
    Ginger | 21-04-2012

    Uff! Quina esgarrifor. Però per desgràcia és el que hi ha... i més cada dia. És allò que deia de les creences distorsionades o interessades.

    Un dia llegia que l’afirmació “crec el què veig” no és veritat, sinó que ha de dir “veig el que crec”. Si tinc la idea ficada al cap, m’expliquin el què m’expliquin, tot i l’evidència, jo continuaré veient allò que vull veure. I així és que es fan tantes salvatjades entre les persones.

    Salut.

  • una realitat en tots els àmbits[Ofensiu]
    Anaïs | 27-03-2012 | Valoració: 10

    Has narrat una realitat present entre tots nosaltres, una ombra que planeja a la nostra societat, un secret a crits.

    Crec jo ben escrit, real, que et fa recordar les dones (i homes) maltractats, assassinats...

    Impossible d'explicar bé el que sento.

    M'ha agradat, felicitats.

    Anaïs

  • Un relat impactant![Ofensiu]
    brins | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Impactant per dues raons; per la cruesa dels esdeveniments que expliques, irracionals i inhumans, i per la mestria amb què els has sabut narrar. Moltes felicitats!

    Una abraçada primaveral,

    Pilar

  • Un relat impactant![Ofensiu]
    brins | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Impactant per dues raons; per la cruesa dels esdeveniments que expliques, irracionals i inhumans, i per la mestria amb què els has sabut narrar. Moltes felicitats!

    Una abraçada primaveral,

    Pilar

  • Una història...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 19-03-2012 | Valoració: 10

    ... molt realista per a aquests temps que corren. Conflicte d'ètnies i religions, assassinat sense cap mena de raó... i vés a saber per què. Tragèdia brutal i corprenedora.

    I merci pel comentari.


    Sergi

  • L'odi engendra odi[Ofensiu]
    allan lee | 19-03-2012

    i aquesta roda espantosa mou tant dolor al món! L'odi sempre és una llavor petita que creix a cops de sequera, pèrdua i desamor. Impactant el relat pel que te de real i per la prosa tan personal.
    Estic molt contenta d'haver-te conegut en persona. Em va bé posar "cara" i veu a l'autor del què llegeixo. Sobretot, si és un autor que em mereix respecte, que és aquest el cas. Una abraçada

    a

  • Bon escrit.[Ofensiu]
    free sound | 17-03-2012 | Valoració: 10

    A les pallisses i al maltracte cap pacte.
    A l’amor i la il·lusió sempre més bonica cançó.
    Una abraçada

  • Hola, Ferran[Ofensiu]
    Illadestany | 17-03-2012 | Valoració: 10

    Molt bo! Pas a pas i fermament, ens mostres un dels camins de l'odi, la dolorosa irracionalitat dels que es neguen i neguen als altres, allò que és l'autèntic valor de les nostres vides: l'amor. Encantada de coneixe't.
    Illadestany

  • Molt ben narrat[Ofensiu]
    Naiade | 15-03-2012


    Un relat dur i colpidor que expressa a la perfecció la cruesa on endinsa l’odi.
    Una abraçada

  • Bon relat, Carles![Ofensiu]
    F. Arnau | 15-03-2012

    Un relat que retrata la crueltat a la que ens pot dur l'odi induït per les barreres culturals, religioses o ideològiques.
    Al remat el que perd és l'amor, el gran contrapunt de l'odi....
    Salut!
    FRANCESC

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 14-03-2012 | Valoració: 10

    Amb la teva manera d'escriure ho fas tot entenedor. D'una forma fàcil ens dones a conèixer els sentiments tan complexes. I com l'odi porta a l'odi.
    Com diu l'Aleix, va ser un plaer haver compartit el dinar amb vosaltres i a veure si es torna a repetir ben aviat, que ho vam passar molt bé.Llàstima que no poguéssim parlar més estona!!

  • Sentiments de sang[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2012 | Valoració: 10

    Un relat de "gallina de piel", que deia aquell. I és que els sentiments mal canalitzats poden causar això. M'ha agradat molt l'explicació psicològica que fas del personatge. I també m'han agradat molt les descripcions dels fets, per més gores que siguin. Fantàstic! Un plaer conèixer-te personalment, a tu i a la Bea. Espero que ens veurem en algun altre festival, una mica més silenciós si pot ser. Una forta abraçada Carles i a veure si m'inspiro per escriure sobre l'odi (que queden pocs dies, nano!).

    Aleix

  • Contundència[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-03-2012

    Un relat dur, i violent, que conté una lliçó ( o més d’una, de fet! ) important a tenir en compte a l’hora d’anar per la vida.
    Molt ben escrit, a més a més: en conjunt, resulta contundent!

    T’envio una abraçada plena de pau,
    Unaquimera

  • colpidor carles...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-03-2012 | Valoració: 10

    que és la missió , crec jo, d'aquests relats que parlen de l'odi i la venjança, per fer-nos reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels nostres actes, sobre la intransigència, sobre tantes coses...
    abraçades !
    i felicitats per tan bon relat
    joan

  • realment fort[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 14-03-2012 | Valoració: 10

    Sí. És un d'aquests relats que a mi, particularment, no m'agradaria escriure mai, però veig que sí que cal que algú amb valor s'ha animar a fer-ho, i tu ho has fet molt bé.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Ferran

34 Relats

394 Comentaris

46300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:


Carles Fernández Serra (Barcelona, 1948). Llicenciat en Medicina. Especialista en Cirurgia Plàstica. Poeta i músic per vocació. Resident a Reus, Lleida i de nou a Barcelona. Gran part dels meus poemes acaben sent cançons.

Desitjo i agraeixo que em valoreu, però no em cal que em puntueu. Simplement, deixeu-me un comentari, bo o dolent. Això em fa millorar.

Si voleu escoltar cançons meves i del Raül Torrent (Rautortor), entre d'altres, aneu a Youtube Can64 Cantordelleida


Podeu saber més de mi a option=com_content&view=article&id=52&Itemid=222>Carles Ferran


Per si voleu contactar: fernandezserra@gmail.com

El dibuix és del genial Quino. L’aquarel•la meva.