Cercador

Llista categories

La nostra terra fou un camp de blat...

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

La nostra terra fou un camp de blat
banyat pels raigs ardents d'un sol d'estiu
i aquesta, com un mar immens daurat,
lluïa dins del nostre cor altiu.

Fa temps, però, que aquests camps van ser mesclats
amb la sang que esquitxava cada guerra
i a cada assalt més xops eren els prats
i un to més roig 'nava prenent la terra.

Ja corren quatre rius ben plens de sang:
Malgrat de tants de segles amb cadenes
tenim el cos ferit i el rostre blanc,

I dins el cor servem totes les penes.
Però els ulls miren al cel, no pas al fang,
i ens lluu un estel brillant dintre les venes.

Comentaris

Afegir comentari

Holaa!![Ofensiu]
| 05-07-2006 | Valoració: 10
Carai noi! la teva és una d'aquelles poesies qu t'encenen la sang! Podria ser perfectament la lletre d'un himne
Salutacions!!
Bon començament![Ofensiu]
Xanxaneta | 05-02-2006
M'ha agradat el teu sonet. Trobo que per ser el primer que fas hi deus haver dedicat força estona i el resultat ho demostra.
En quatre estrofes has aconseguit resumir la nostra història i també el nostre sentiment.
No hi ha cap rima que es vegi forçada i l'estructura és més que correcta.

Felicitats!
Ais..[Ofensiu]
RainBow_CoLouRs | 20-09-2005 | Valoració: 10
em recorda moltissim al meu poema llibertat!
Visca catalunya, i els paisos catalans!
Petons!
blat[Ofensiu]
abeixa | 20-09-2005 | Valoració: 9
¡bufa! un camde blat¿
L'he llegit pel titol[Ofensiu]
David Gómez Simó | 08-09-2005
i he quedat encantat.

Un poema intens, com un crit de guerra, per no oblidar tantes coses.

Vaig a penjar-lo en els preferits.
Que guapo![Ofensiu]
AnNna | 23-08-2005 | Valoració: 10
Uoo! De veritat, m'ha agradat molt! Té allò de dir: com mola... jiji... apa, que quin comentari més xorra... però és que és un d'aquells poemes que quan acabes penses: uau!

molt ben escrit, noiet!

apa! molts petons!!!!!

AnNna

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >