La noia rebel

Un relat de: GTallaferro

Feia mesos que intentaven descobrir quina de les preses hi havia al darrere de tantes revoltes que qüestionaven l'autoritat de l'àguila imperial que planejava sobre les cel·les projectant mort i anul·lació psíquica i els semblava que ja tenien a la culpable. La noia , que abans de la guerra era una nina de porcellana, bruta i menjada, ara, per les puces es va orinar a sobre quan va veure la cadira de tortura. De sobte, crits pel passadís i corredisses. Ella va entrar d'una volada a l'habitació reixada i amb mots desafiants ,mentre dos dels guàrdies l'agafaven pels cabells i un altre li barrava el coll,els va escopir a la cara i els hi va dir que ella va ser l´únic cervell executor de tots els boicots.Un cervell audaç i àgil d'una dona corpulenta, d'ulls de brasa encesa. Després de la confessió i l'alliberament de la noia trencada de porcellana,dins aquella sala es va produir un terratrèmol que no va sentir ningú més que el guardià de les cel·les. Els seus ulls de menta acabada de regar per la pluja fresca d'estiu van sommoure's dins les còncaves i per un instant semblava que les òrbites volguessin escapar-se d'aquell rostre eternament petri.
Ella, la líder, no havia copsat mai que quan ell la mirava les seves pupil·les s'obrien negres de desig com si la volguessin devorar i tots els òrgans interns del seu cos bullien cremant-li l'esperit.
La nit abans de l'afusellament , a la cel·la de la noia rebel va entrar un riu d'aigua tèbia i cristal·lina que li va acaronar els turmells i mica en mica li va banyar les cames, les cuixes,acariciant-li el sexe suaument. Ella va prendre l'aigua amb la mà i s'hi va mullar els llavis ressecs i en va beure. Va descobrir que l'aigua era salada i dolça a la vegada. Tot i que tenia gust de sofriment resclosit, mai s'havia sentit tan estimada i tan serena.
El guardià de les cel·les, el qual la seva mare considerava un ésser maligne perquè no havia plorat al nèixer i mai va vessar cap llàgrima, plorava rius d'amargura aquella nit davant la impotència de no poder impedir l'execució de la noia rebel.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 15-02-2006 | Valoració: 9

    M'he sentit dins del paper de la noia que era a la cel·la amb l'aigua pujant. Diria jo que és impactant i encisador. M'ha agradat molt

    Una forta abraçada
    Pol

  • Somnis, somnis....[Ofensiu]
    GTallaferro | 15-02-2006

    Veig,Ginger, que tu també tens els teus somnis presents....jo, a vegades quan la constància m'ho permet, intento anotar-los en una mena de diari de somnis amb l'esperança d'extreure'n alguna cosa....no sé ben bé què, però.
    Una abraçada!!!!

  • Déu n'hi do![Ofensiu]
    Ginger | 14-02-2006 | Valoració: 9

    Déu n'hi do el somni!. No sé si el vas viure con un malson o una alliberació, suposo que una mica de cada perquè tot i l'angoixa del procés, el final és commovedor.
    Sembla que tu i jo tenim més d'una cosa en comú. Per començar, una gata i despés els somnis. Aquest que descrius amb l'aigua tèbia envaïnt-ho tot em recorda un de meu, només que aquell va cabar malament, amb el part d'un nen mort. Quin món el dels dels somnis! No et sembla?

l´Autor

Foto de perfil de GTallaferro

GTallaferro

67 Relats

153 Comentaris

61360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer l'onze de maig del 75, el dia de Sant Eudald, patró del meu estimat Ripoll, que guarda com a preuada possessió el magnífic Monestir de Santa Maria.
Des de sempre m'han apassionat les lletres. Pel que fa a la lectura, m'encanta llegir impulsada per la curiositat d'aprendre com comprendre millor el món i també a mi mateixa. Els llibres són el meu millor mitjà de transport cap a nous móns i noves idees. I en referència a l'escriptura, haig de dir que la considero un gran mètode de catarsi que intento practicar sempre que puc.
També m'agrada dibuixar, anar al cinema i multitud de petites coses que donen color a la vida,com acariciar els meus gatets, en Xin xin i en Kiri.

En fi , només dir-vos que em fa molta il·lusió que llegiu els meus relats!!