La nit de Sant Joan

És una festa que s'ha mantingut durant molts anys a través del temps i sempre ha promogut sentiments d'alegria, optimisme i una gran joia d'il.lusions, particularment a la nit. Nit de vetlla. A l'hora de la foscúria i silenci, inspiraven pensar en les resplendors sobrenaturals.

Si ho pensem bé, diries que de Sant Joan hi ha dos, el de les supersticions, que és el de la revetlla plena de misteris i el de l'endemà, aquell que segons el profeta Malaquies, Déu havia promès que enviaria abans a Sant Joan que Jesucrist per preparar-li el camí.

La festivitat de Sant Joan Baptista és potser la més important celebrada pels cristians i pels que no ho són. A primera hora de la tarda es preparaven els focs i ho feien normalment la mainada, anaven molt enfeinats remenant mobles de tota classe, cadires, taules i escombres, tot el que calgués per fer la gran fogata. Un cop tot cremava, saltaven per sobre el foc i cantaven. No sé quina classe de significat tindria...

Els Barcelonins, que sempre han volgut celebrar aquestes festes mirant al mar, marxaven a la Marvella, es posaven dintre d'una barqueta i menjant coca cantaven i reien. El més tradicional era banyar-se sencer, doncs deien que donava salut i fortuna. També es feia a la roca de Sant Bertran. Al cap d'una estona de començar aquests actes, els gitanos també s'hi afegien a la festa.

Els altres senyors anaven a Montjuïc a comprar plantes, una d'elles era l'ofabrega, que allunyava els mosquits, i la berbena en treia els maleficis. Aquestes plantes es tenien que anar a cercar abans no es féu de dia, per tot arreu es veien taules que venien coques, bescuits, anissos, ametlles ensucrades, vins i xarops. Aquestes llamineries no sempre eren de l'època, les coques i els famosos bunyols de Sant Joan es menjaven des del segle XIX. Corrien colles pels carrers com esperitats, cantaven acompanyats de guitarra, bandúrries, simbombes, panderetes i sabien tocar molt bé les castanyoles. Mentre les fogueres dels carrers cremaven, bullia l'alegria accentuada per aquells.

Un altre costum era fer la festa al terrat. Aquells meravellosos terrats que ja hem fet menció alguna vegada. Guarnits amb fanalets de paper, penjats a les cordes que servien per estendre la bugada, sense que hi faltessin testos amb berbena i alfàbrega que tothom podia adquirir als mercats de la rambla i del born, els quals les pageses del pla havien proveït en abundància.

Allà, en aquell lloc tranquil, sense empentes i peripècies, tothom cantava, reia i ballava amb por de formar goteres amb el pes ocasionat per la gent. Aquells dies s'assaborien aquelles peres petites, però gustoses, que en deien "joanenques", perquè acostumaven a començar-se a vendre per Sant Joan i es buidaven les safates de pastissos, acompanyats de gots de vi, orxata i les begudes gustoses que s'havien introduït a Barcelona a principis del segle XIX. Des dels terrats, podien esplaiar-se en la contemplació de les fogueres que llumejaven en les muntanyes de la rodalia.

Al punt de mitjanit, l'hora sagrada, es posaven en pràctica els sortilegis. Entre els conjurs més graciosos i divertits figurava el de tirar la clara d'un ou dins un got ple d'aigua. En els dibuixos que formava la clara en barrejar-se amb el líquid tothom podia endevinar-hi, posant-hi molta imaginació; l'ofici del pretendent... Una altra fórmula més senzilla i menys vistosa, consistia a escriure els noms dels pretendents en uns paperets i tirar-los enrotllats en un got d'aigua. El que es desplegava primer, seria el seu marit.

La nit acabava amb un gran silenci per la ciutat, l'olor de cendra se sentia a per tot arreu. La nit màgica acabava d'adormir-se fins l'any vinent que tornaria a portar il·lusions i alegria.