La música de l'asfalt

La policia ha detingut aquesta tarda un individu de mitjana edat que respon a les sigles R. M. S. Després d’un llarg forcejament els dos agents han aconseguit reduir-lo i, literalment, desenganxar-lo de la via principal on interrompia estirat a terra el trànsit de vehicles. Els nombrosos testimonis asseguren que, a l’arribada de les autoritats, l’home portava una llarga estona de boca terrosa i amb l’orella fixada a l’asfalt o, per ser més exactes, a una d’aquelles sinuositats artificials amb que les autoritats pertinents regulen, no pas sense controvèrsia, la velocitat dels vehicles a les nostres ciutats. Un cop a comissaria, els representants de la llei—després d’un minuciós interrogatori— han pogut constatar l’evident estat d’embriaguesa en què es trobava el detingut, així com la seva gran imaginació. Aquest, entre efluvis etílics i un singlot distintiu, ha confessat que, a la sortida d’un bar, no ha pogut evitar —davant l’anunci d’aquell senyal de trànsit, ha dit barbotejant— abraonar-se sobre el paviment ondulat. Els guàrdies, expectants, finalment han pogut escatir la veritable causa de tot plegat. Sembla ser que l’home, argumentant una passió desenfrenada per la música de pel·lícules —i pel mam han pensat a l’uníson els dos gendarmes—, ha explicat que ha perdut l’oremus en veure el senyal —bandes sonores— i, entusiasmat, s’ha deixat portar pels sons èpics que emetia la calçada. I encara, aliè a les profundes riallades, finalment desbocades, dels seus interlocutors ha exposat el seu enuig pel repertori interpretat, el qual ometia una obra mestra com és “Memòries d’Àfrica”.