La mort de Rififí o La màquina de la Veritat

Rififí, aquella nit, prescindia del mètode al que ell mateix havia donat nom. Aquella nit havia fet quelcom més simple, diguem-ne, despenjar-se per una finestra oberta i forçar la porta del laboratori. Sabia de bona font que hi tenien una caixa forta i pensava fer-la ben seva aquella nit.

Tan bon punt va ser dins i llest per posar-se a treballar en la caixa, va sentir com la porta principal de l'edifici s'obria. Maleint a Déu i sa mare, va treure el cap pel passadís per esbrinar qui era el pringat que treballava a aquelles hores. Va veure acostar-se una figura esprimatxada, que mirava a dreta i esquerra mentre caminava i apretava un maletí contra el pit en postura defensiva. A en Rififí se li va acudir que podia ser un company de gremi, però s'ho va pensar dos cops abans de dir res i va decidir amagar-se a un armari fins que l'home hagués marxat. Pel seu horror, va sentir des de l'armari com l'intrús a la intrusió entrava al despatx on es trobava, i n'encenia els llums. Sort que era bo forçant portes!

Va guipar pel forat del pany de l'armari i veié al famosíssim Doctor Kartweffen traginant pel seu despatx. Va obrir la caixa forta que hi havia rere l'escriptori (en Rififí es va fregar les mans) i en va treure un artilugi de la mida d'una maquina d'escriure. Tenia tota mena de cables i bombetes i rel·lés que sortien de la seva superfícies. El Doctor la va deixar sobre la taula i es va quedar tot pensatiu, mirant a la paret, on un quadre resava la inscripció ‘Et quod Veritas est?'. Al cap d'uns segons, va manipular la màquina i aquesta va emetre una sèrie de sorollets mecànics que indicaven que funcionava. El Doctor es va plantar davant la màquina, alçà els braços teatralment i declamà:

- Et quod veritas est? - no va passar res, però el Doctor activà un interruptor de la màquina, i aquesta va començar a parlar.
- Doctor Kartweffen, estudis cosmològics. - Digué la màquina maquinalment, valgui la redundància.
- Et quod veritas est? - repetí el Doctor. - Què és la Veritat?

I aleshores si que parlà, la maleïda màquina. En Rififí s'estremia davant aquelles paraules, que amagaven tantes respostes a tantes i tantes preguntes. Mai havia sentit paraules com aquelles, i l'omplia d'una suor freda sentir-les de... boca? d'una màquina.

El Doctor, mentre sentia tot allò que no hauria esperat mai sentir d'una màquina inventada per ell, va sentir com un dolor li creixia al braç esquerra. Al cap d'uns minuts, el dolor era absolutament insuportable i el traspassava. Les punxades agudes es van anar desplaçant cap el pit, i el Doctor caigué de genolls mentre maldava per respirar. Cada cop li arribava menys oxigen al cervell, i finalment quedà desmaiat.

Al matí següent, un bon enigma per la policia. El prestigiós doctor Kartweffen mort d'un infart. Al seu costat, el famós lladre Rififí mort dessagnat, amb les venes tallades per un ganivet que tenia encara a la mà quan va morir. Sobre la taula, entre ells, un munt de ferralla destrossada, presumptament, per un bat de beisbol que el Doctor guardava a l'armari.