LA MONA DE PASQUA I ALTRES MONES by Marcel•lí Miret – El Quixot Català

Un relat de: Marceli
LA MONA DE PASQUA I ALTRES MONES by Marcel•lí Miret – El Quixot Català

A Catalunya terra de llacs, de pastures, de cims elevats, heus aquí la Pica de Estat (Català), El Pedraforca, els volcans de la Garrotxa, Els Encantats, meravelles com Montserrat, La Sagrada Família, les catedrals de Manresa de Girona, Lleida, Pont de Suert.

Catalunya terra de meravelles a on comença i acaba el arc de Sant Martí, es al lloc a on per Pasqua Florida es celebra el dia de la mona Pastissera.

El dia de les mones del PP, al celebrem el onze de setembre.

Normalment els fades i les fades madrines (els padrins) els hi regalen als seus afillats.
Si ja no tens padrins, no et preocupis, a la pastisseria “no fan preguntes”, ni et demanen el DNI, de moment, (si compres petards, si). No has de dir si es per el teu home o per el teu amant numero dos cents dotze. En el cas dels homes, ho mateix, però amants ni una. Tampoc cal que diguis que es para una ONG, o per addicció al xocolata (ni que assisteixes a centres de recuperació). Soc molt respectuós i no direm “gorda” per que el xocolate no engreixa, la cadira, el llit, el cotxe, i el sofa, i el xoriço que hi ha al sofa, això si que engreixa.

El exercici es la excusa perfecta per prendre xocolate. La Cristina Pedroche, esta com esta, pel exercici, el xocolate, i un raig que la va petar de petita (El Rayo Vallecano).
El origen de la Mona pastissera, es remunta als origen de la civilització:

El Anis del Mono.

Tots veniu del arbres (excepte jo).

Com totes les coses bones i dolentes de la civilització, aquesta no pot ser diferent, provenen com a mimin primer dels grecs, després dels romans, entre mig els celtes “curts” i els druides, pot ser venia de la Xina, i ningú ha dit res, o de Amèrica. Resumint ningú sap el seu origen concret, com la majoria de les coses. També hi ha la teoria dels marcians del Eric Von Daniken. Que es la mes probable.

La primera MONA fossilitzada, es va trobar a la cova, LA FOU DE BOR.

Era una mena de croqueta de pa, i perquè sigues dolça li posaven mores del camp.
Es tenen documentades a Catalunya a partir del segle XIV, pot ser les va portar Colom de Amèrica, per això les mones duen plomes com les dels indis originals de la Amèrica pre americana i pre colombina.

En el pas del temps, quan es va descobrir la pintura domèstica barata, feta amb argila i pedres esmicolades, com feien els indis mohicanos, van pintar els ous que normalment decoren LA MONA. Va ser un avanç històric, una mena de revolució industrial de la Mona de Coca.

Als nens els hi posaven tants ous, com anys tenen. Quant tenia vuitanta anys ja estaven fins a la gorra del punyeter “nen”.

Es relaciona aquest costum, com gairebé tots, al rituals de la fertilitat.

Les primeres MONES no tenien forma de bollo, ni de patata, semblaven una tortura apatxe.

Es feia un ninot de pasta del que sigui, amb forma humana. Una mena de espantaocells, obert de cames. Li ficaven un ou per el cul o per la boca.

Aquesta tortura apatxe i de “santeria cubana” es feia servir, perquè els pols màgics de la fecunditat arribessin sans i estalvis (sense passar per Bankia) al niu de la fertilitat.
Per sort ha evolucionat la coca i la MONA, els pastissers tenen el ofici que a Deu se li ha oblidat castigar.

Els pastissers Catalans son Arcàngels Divins fent crema, xocolate, nata, pastissos amb de tot: kiwi, llimona, freses, préssec, dàtils, sucre llimoner, canella en branca i en pols màgics, sucres de colors, nates de colors, a la casa de xocolate i caramel dels pastissers catalans no hi viu cap bruixa. Els dolços les espanten, les bruixes mengen coses de les cloaques.

Les MONES actuals em refereixo als pastissos tenen tota la forma colors, es fan seguint la moda del moment: Bob Esponja, Spiderman, El F.C. Barcelona es un típic de aquesta festa. Tots els personatges de Disney: El Peter Pan, La Sireneta, El Rei Lleó, Els Cars, la adornen i juguen a les seves cases i castells de dolçor. La imaginació del pastisser, per un dia deixa el seu noble, artesanal i professional tasca, i es converteix en un artista, no modela la pedra es molt modest, no modela el bronze, no vol perdurar, modela el seu cor i ens mostra la seva humanitat.

Per últim hi ha una persona, que era molt humil i cristiana, era un realitzador de somnis, somniava una cosa i la feia realitat. Aquest senyor es diu Gaudi, i va fer una MONA que si perdurarà, en record de tots aquests i aquestes pastissers:

LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA

Conte dedicat al pastisser de LA PASTISSERIA CATALUNYA DE BADALONA

Marcel•lí Miret marcelinosi@yahoo.es
En facebook pagina Quixot Català Miret .... Alviol PP Fumeta
@QuixotCatala y @DolorsLadyKaka en TWITTer

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer