La meva amant...la pluja.

Sentir la olor de fresc,

gaudir de la frescor de la olor;

observar com el món plora desconsoladament,

a vegades amb passió,d'altres amb ràbia...


Deleitar-me per notar els meus cabells mullats,

masoquisme? pot esser...

Asseure'm a un banc,en una plaça solitària,

observar la solitud del món...que plora;

i jo allà,assegut,pensatiu,qui sap si poètic.


Lloar la pell de gallina del meu cos

colisionant-se amb les gotes del més gran ploraner;

Còrrer,mirar enlaire i veure-les venir...endavant,

penetreu la meva ment difusa...


Observar un punt contret,fosc o clar;

escoltar aquell xiuxiueig tan particular,

aquella melodia sense sons,la melodia de la relaxació,

pensaments que van i vénen,observant com moren elles,

moren a terra,la col.isió és brutal...

no derramen ni gota de sang,s'ajunten juntes...bassal.