La més treballadora, però...

De petita, l’àvia li explicava que havia treballat des de ben joveneta fent de minyona en una casa de senyors. I ho deia amb la boca grossa, donant-se importància. La mare li explicava la faula de la cigala i la formiga, fent èmfasi en la conducta de la formiga que treballava tot l’estiu aprovisionant menjar per a l’hivern mentre la cigala gandulejava. I recalcava que ser treballadora tenia bones conseqüències. A l’escola, la mestra sempre felicitava aquells alumnes que treballaven molt i bé. I ella també volia ser un d’ells.

Tot plegat li havia deixat gravat ben endins que treballar era una cosa bona i ara, que ja era gran, aquesta era la seva filosofia de vida: treballar, treballar i treballar.

Sortint de la feina, els companys anaven a fer una cervesa. Ella es quedava a l’oficina per acabar o avançar feina.

Els dijous, la seva millor amiga li deia de quedar una estona com en els vells temps, per explicar-se la vida. Ella s’excusava darrere algun dossier que havia de revisar o enllestir.

Els divendres al vespre, el seu marit li proposava de sortir a sopar. Ella preferia quedar-se a casa per poder treballar encara una estona abans d’anar a dormir.

Els caps de setmana, els de la colla quedaven per fer alguna sortida. Ella no hi anava perquè tenia moltes coses pendents per fer a casa: la compra, la neteja, la rentadora...

Amb el temps, els companys ja no la convidaven a fer la cervesa sortint de treballar, la Maria ja no li deia de quedar una estona per explicar-se les darreres novetats, el seu marit ja no li proposava de sortir els divendres al vespre i els de la colla ja no la trucaven per sortir els caps de setmana.

L’àvia, del cel estant, devia estar orgullosa de saber-la tan treballadora, la mare li podria ben dir que feia talment com la formiga i la mestra segur que la felicitaria per ser capaç de fer tanta feina.
Podia afirmar, categòricament, que era la més treballadora de tots. Però, pensant-hi bé, havia de reconèixer que això no la convertia pas en la més feliç.