La Mercè

EL QUIXOT CATALÀ
segona part
SANT JORDI , LES ROSES i LES MORENES

L'encantat i desencantat Mag Cel·lí, agafat en pilotes per la germanastra rareta del Rei Artur, es quedarà penjat dins d' un castell, sota el servei de l' encisadora Morgana.

COM DESENCANTAR-SE DELS ENCANTS PER MITJÀ D' ENCANTERIS VANS


Tot això és cert. Ho és perquè està escrit. Abans que Tristà i Isolda beguessin el beuratge contaminat amb herbes al·lucinògenes, el Mag Cel·lí ja l' havia provat. I es quedà penjat a dalt d' un núvol, molt alt, més alt que el Cargol del basquet. Com una torre castellera de cinquanta mil Cargols de basquets catalans - americans.

El difícil seria fer-lo baixar. Ja no perquè estigués penjat molt alt, sinó perquè estava enamorat. "L'amor dolç beuratge que fa tant de mal, quan podré trobar el remei ?". Jo que sóc Mag i no ho sé. Que faran els demés?.

Els demés es fotien vius igual que el Mag Cel·lí. De fet no estava posseït per cap encanteri, per això no es podia desencantar. Ell sabia tots els trucs i les trampes del Vademècum dels mags, amb una fórmula no se'l podia agafar.

L' única manera era amb la força de la seva testosterona, i d'això la Morgana en sabia molt. Era molt jove comparada amb el Mag Cel·lí. La seva bellesa ingènua i dolça, (quan li convenia), atreia el mag, sense que pogués oposar resistència. Morgana anava sovint a fer-li consultes, a que li donés fórmules i li revelés secrets. Ell enorgullit li ensenyava tot el que li venia al cap. Morgana a canvi, li ensenyava, cada dia més parts del seu cos. Fins que un dia li va ensenyar, el mapa complert del seu cos. Amb turons, muntanyes, valls, coves, forats, i de tot. El mapa d' aquell cos estava molt ben mesurat, segur que l' havia fet Hiparco. Així de penjat es va quedar el pobret Mag Cel·lí, de la impressió encara no s'ha recuperat. Una joveneta bruixa a la seva edat, no era gaire recomanable. I menys si encara no s' havia inventat el vic agre.

Les intencions de Morgana eren les d' aconseguir els poders terrenals, els màgics ja feia temps que els tenia. Volia separar a Mag Cel·lí del Rei Artur, per deixar el camí lliure a les seves ànsies de poder. Sense el Mag al costat, seria fàcil encisar el Rei. Ho faria enfrontant-lo amb els seus cavallers, amb la seva dona i finalment amb guerres internes i civils.

L'ombra de la maldat planava sobre Camelot, fins que Sant Jordi se'n va assabentar. Amb un galop que el duia de núvol en núvol, arribà aviat a la torre on tenia el seu niu d'amor Morgana. I el Mag Cel·lí tancat dins. Sant Jordi, no podia obrir la porta. Estava tancada per un secret d'amor que ell no coneixia. Una senyora, dels voltants, es va apropar. Sant Jordi li digué el problema: el Mag Cel·lí estava tancat en un parany d'amor fals del que no podia sortir.

La dona li va dir a través de la porta: "Sr. Mag Cel·lí, sap vostè cap conte o poema d'amor ?".El Merlí, li va contestar que si, que en sabia un de quan ell era petit.

La dona li va dir: que me'l pot explicar ?.

El Mag Cel·lí començà a recitar:

Plovia a la lluna, i regava els camps de flors
Plovia a la terra, i omplia als homes i a les
dones, de joia i amor
Plovia al meu cor, perquè t'enyoro tant que
no sé viure sense el teu olor.


La dona es va emocionar molt, va agafar una rosa coberta de punxes, (que Morgana plantà per fer mal a qui li agradés l'amor), i sense pensar en les ferides, l'agafà per donar-li al Mag Cel·lí.
Al oferir-li li va dir: "És molt bonic el que m' has dit, jo no tinc paraules boniques, a canvi et faig present aquesta flor, com a símbol de la passió de l'amor".

Aleshores la porta es va obrir.

Al agafar la rosa, es va desfer l'encanteri. El nivell de testosterones del Mag Cel·lí tornà al seu nivell normal, o sigui baix. Encara, com despertant d' un somni, li va preguntar a Sant Jordi:
- Què m' ha passat ?. Com és que m' he desencantat ?...

Sant Jordi, li va contestar: Mag Cel·lí, de l' amor mai et lliuraràs, un amor tan sols es cura amb un altre amor. Ja no estimes Morgana, ara estimes la dona de la flor.

-Per cert, com es diu, amable senyora?- va demanar Mag Cel·lí amb amabilitat.

-Em dic, Mercè. Sóc la Patrona de Barcelona .

Correcció: Isabel Mateu


Marcel·lí Miret - EL QUIXOT CATALÀ
marcelinosi@yahoo.es http://webs.racocatala.cat/quixotcatala