LA MEMÒRIA DELS PEIXOS

No recordo si ho he llegit en alguna revista divulgativa o ho he vist en algun documental, però recordo el tema: la capacitat memorística d’alguns animals. De la de l’home, res de res. A alguns paquiderms se’ls suposa una memòria prodigiosa i és per això, segurament, que d’una persona memoriosa se’n diu que te memòria d’elefant. Per contra, sembla que la memòria dels peixos és ínfima i de curta durada que no va més enllà dels darrers segons o minuts transcorreguts. És una memòria efímera incapaç de generar records.

Parlant de la memòria, penso que la meva és normal o, dit d’una altra manera, que s’inclou a la franja mitjana de la escala que mesura la capacitat memorística del cervell humà. Espero que aquesta situació perduri molt de temps perquè, vulguis que no, la memòria de l’ésser humà tendeix de manera inexorable cap a la part baixa de l’escalat, bé sigui d’una manera lenta i progressiva, per la natural involució biològica, o bé de forma més o menys accelerada a causa de processos degeneratius.

Per cert, no sé perquè ho dic tot això... Ah! si, ara me’n recordo. He apagat el televisor, fastiguejat de sentir aquella gentalla roïna que avui es contradeien amb el que havien expressat dies enrere, i m’he quedat envoltat de silenci i penombra. En la foscor ambiental de la sala d’estar, només era perceptible l’aquari il•luminat. Assegut a la butaca, m’he embadalit mirant el monòton i hipnotitzant moviment dels acolorits peixos que hi viuen. És una contemplació fascinadora i relaxant. Veient-los, els he comparat amb alguns personatges mediàtics, per la descarada manca de memòria que demostren sovint, no recordant, contradient o fins i tot negant, allò que és evident i que no els interessa o no els convé recordar, fent palesa d’aquesta manera la seva desconsiderada actitud de menyspreu i absoluta indiferència vers la gent. La mateixa indiferència que em mostren els peixets de l’aquari quan me’ls miro, no per una qüestió d’actitud ni de voluntat d’aquests, -com si que ho és la d’aquells personatges,- sinó a causa de la ínfima i efímera capacitat de la memòria dels peixos que no els permet recordar. Pobrets, ells no en tenen cap culpa.