La juguesca

El Pau i el Robert sempre estaven molestant a l'Albert i l'Eduard. Només per ser els més alts de la classe es creien amb dret a fer-ho. L'Albert i l'Eduard, cansats de les seves continues persecucions, van empescar-se una juguesca, tot pensant: "Ells seran més forts, però nosaltres som més llestos".

Els van proposar trobar-se a la plaça del poble després de sopar per veure qui era més valent. Haurien de completar un recorregut circular passant per alguns carrers, cada parella començant per un extrem del cercle, per acabar tornant a la plaça. El tracte era: "Si vosaltres arribeu els primers us donarem part del nostre esmorzar durant tot el curs, però si acabem nosaltres abans o vosaltres us retireu, ens deixareu tranquils i no ens molestareu més". El circuit proposat creuava carrers poc il·luminats, però en Robert digué:
-Si penseu que amb poca llum tindrem por... Ja podeu anar preparant l'esmorzar!
I van començar a caminar, cada parella des d'un extrem de la plaça, fent la volta pels carrers indicats.

De seguida l'Albert i l'Eduard van sortir-se de la ruta prevista i van apropar-se al camí del Pau i el Robert. Quan els sentiren a l’altre costat de la cantonada, abans d’arribar a tombar el carrer, van encendre unes llanternes i des de baix van enfocar als seus caps on aguantaven unes galledes. Les ombres es projectaven enormes sobre la vorera més enllà del xamfrà. El Pau i el Robert van deixar anar un crit en veure-les, i encara es van espantar més comprovant que aquells éssers estanys i gigantescos caminaven cap a ells. Es van aturar en sec, i amb una mirada van saber que tots dos pensaven el mateix: en fugir cames ajudeu-me!

I així va ser com l'Albert i l'Eduard van aconseguir estar tranquils una bona temporada.