La goteta

Tenia obsessió per les llàgrimes. Li agradava veure com sortien dels ulls i anaven seguint el seu camí sense arribar mai enlloc que no fos la seva boca. A vegades, ni tan sols deixava que arribessin a la galta, xuclant-les amb els llavis o allargant la punta de la llengua, sense fregar ni una mica la pell de la seva víctima. No deixava que s'aixugués, la petita goteta salada, que desapareixés del tot, i l'anava observant mentre feia el seu recorregut, ja fos llarg o curt, i abans que es tornés invisible, amb un moviment ràpid i delicat a l'hora, allargava el seu òrgan musculós i la ssuccionava.
Primer escollia el noi o la noia que seria la seva víctima. Una vegada la tenia a casa, la despullava, la rentava, i si tenia pel al pit o al entrecuix, a les aixelles o al cul, l'afeitava completament, deixant un cos jove i fi.
Una vegada enllestit, lligava amb una corda cadascún dels canells i dels tormells, per separat, i exposava el cos en forma d'estel, amb les cames i els braços ben oberts, oferint-se per complet als desitjos d'aquell malalt.
Quan la víctima recobrava el coneixement i s'el trobava al seu davant, nu, i tocant-se la titola amb les dues mans, sense aconseguir que allò agafés gaire volum, començava a cridar desesperada i a tibar tot el seu cos sense poder fer gaire cosa més, només plorar per l'impotència que sentia.
Aleshores, començava el moment més desitjat pel paio llefiscós i suat, que veient que els crits i moviments anaven minvant, es preparava i començava a trempar al veure els primers regalims que sortien d'aquells ulls que es tancaven per no veure'l. Com més llàgrimes xuclava, més i més trempava, i amb l'ajut d'una mà anava fent-se una palla llarga i lenta.
Però aquell dia, aquella esplèndida gota que anava regalimant poc a poc, esquivant aquell pit generós, baixant pel ventre llis, just pel costat del melic, i agafava el camí d'aquells llavis fins i rosadets, en el moment que la llengua s'estirava, va ser engollida per aquell conyet. Els llavis es van obrir el suficient per succionar la goteta salada, i es van tornar a tancar. Ell, va caure a terra, de genolls, amb els ulls ben oberts però sense veure res, amb el menbre gairebé tou. Havia perdut la seva primera llàgrima i savia que no la podia recuperar mai més, i que aquell refotut cony s'havia emportat el seu plaer cap endins. Va plorar, va anar llepant les seves llàgrimes, cada cop amb més desig, cada cop més excitat, i es va masturbar amb força, estava embogit, i plorava, i plorava, s'excitava, cridava de plaer........, fins que els seus ulls van veure que una altra goteta que havia plorat aquella noia que tenia al seu davant, va ser devorada una segona vegada per aquell preciós conyet. No ho va poder suportar. Es va desplomar entre les cames de la noia, amb els ulls com taronges i la boca oberta, que rebia en aquell mateix moment les primeres gotes sortides entre els llavis depilats. Primer van ser dues o gotetes, i després s'hi va acabar pixant del tot. Ell, tenia la boca plena, però tant li era. Era mort.