La folla absurditat

Un relat de: Bufanuvols

-Digues estimada, que no vols el meu amor?
No vols que m'apassione en cada sospir teu?
No vols que plore sempre que em dius adéu?
No vols que deixe de bategar mon cor quan me mires?
Si és així, dis-m'ho, que no podré viure
més de dos segons més només somiant-te.
-Bé... el cas és que les teues paraules m'afalaguen...
-I no fan que reflexione el teu cor?
-Sí...
-Aleshores no deixaràs que esdevinga fantasma
de tristesa i malenconia?
-Doncs...
-No cal que t'avergonyisques, dis-me amada
que seré com un colomet posat a la teua mà.
- De segur...?
-Conta, conta, que el meu amor és infinit
i les teues paraules són com diamants per mi
- Ets un badoc! Tan hortera que no sé què dir...
- Oh, bohèmia, malenconia! Vine a mi Eros,
atravessa tots dos amb la teua llança!
- Damunt pervertit! Vés a la merda bajoca!

Comentaris

  • Bogeries[Ofensiu]
    atzabeja | 19-11-2006 | Valoració: 9

    - Aquesta situació em preocupa... estic angoixat i no sé qué he de fer. Mai la meua preocupació havia arribat fins a aquest extrem!

    - Aiii, conde Bufanuvols! No desespere, això és el que li va passar al meu amic Porfirio i va saber com superar la situació. Bé... Tot va començar un matí que ell s'alçà, es va vestir, va desdejunar (un "colacao" que li va preparar la madre de Dani Pedrosa) i es va vestir. Quan va arribar als calcetins, però, va adonar-se'n que no en tenia cap parell on ambdós foren del mateix color. Desesperat, va pensar que la vida no tenia sentit, va còrrer fins a la cuina i va agafar un ganivet disposat a fer el pitjor. No obstant, va pensar ¿què collons, per què no prove d'emparellar-los jo mateix? Així és com va començar la seua difícil tasca. Tant de temps va emprar en desenvolupar-la, que va morir en l'intent.

    - Raimundo, rei, jo no vull aigualir la teua festa, però, de què em servix a mi que em servix a mi que el teua amic morguera mentre plegava calcetins?

    - "Akilikuá", eixe és el problema de la "Vuestra Merced", que no es preocupa dels problemes dels altres. Conde Bufanúvols, ha de mirar pel bé dels seus súbdits.

    El conde aplicà el consell del seu criat: va prohibir l'ús de calcetins en tots els seus dominis.

    I va vore, Donya atzabeja el consell del criat i va decidir incloure'l al seu comentari

    Non te quexes por lo que el Conde fiziere
    ca por tu bien te va furtar els calcetins, per a que morgueres.

    --------------------------------------------

    No em tingueu en compte açò, no té sentit. És l'efecte del palènquima cortical.

    Aquesta és la poesia que més m'agrada de totes les que té l'autor. Feu-me cas, que no serà perquè no n'he llegit...

    M'agrada perquè quan comences a llegir-la penses que serà una poesia d'estes de sempre, d'estes empalagoses però NOOOO, qualsevol coincidència amb la realitat és pura ficció.

    A més, definix l'autor a la perfecció... però açò s'allunya del que estic parlant. En una altra ocasió, potser...

    Res, només dir-li a lautor que cada dia està pijor. (ui! "sin haberlo deseado, me ha salido un pareado")