Cercador
La folklòrica dels collons
Un relat de: Adonisrelatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.
Juana Triana era una folklòrica prou coneguda al país veí, una dona d'uns dos-cents trenta anys, si fa no fa,
(ningú s'havia atrevit mai a fer-li la prova del Carbó-14 degut a la fortor que desprenia)
que va passar una desagradable temporada d'ostracisme
-més ben dit, no la contractava ningú des que va deixar de cantar com una reina de la cobla i va començar a tenir la veu com la d'una psicofonia-
i va acabar les seves reserves de diners,
així que va decidir aparèixer despullada a la portada d'una revista. Cap de les més prestigioses va tenir valor d'oferir-li ni un ral pel seu top-less,
[el simple fet d'imaginar-se-la en pilotes va provocar més d'una diarrea a les diferents redaccions, molt menys per un nu integral]
fet que va provocar que acabés apareixent en tanga a la portada del National Geographic, fent-li "mimitus" a una foca cega.
{van haver de posar-ne una de cega perquè les altres fugien esperitades, pobres}
Com a pagament per aquest ridícul li van donar un entrepà de xoriço ibèric i una ampolla de Casera. La folklòrica marxà a casa amb la sensació de que hauria de començar a acostumar-se a no ser una estrella, quan, de cop i volta, les seves imatges aparegueren en un centenar i mig de programes del cor, i van començar a proliferar personatges que deien que ells s'havien cardat la Juana Triana i que les fotos estaven retocades, que ella estava molt pitjor, que si era una pervertida que demanava coses estranyes al llit, la intervenció d'animals exòtics, sado-maso amb barres de pa i espetecs de Casa Tarradelles, i altres barbaritats de les que mai havia sentit a parlar.
(el cas és que la van assetjar totes les agències de premsa del món, oferint-li autèntiques milionades per anar a programes a explicar les seves intimitats)
Coi, si va parlar! Pels descosits, va parlar. Es va inventar tot un tinglado impressionant sobre la seva vida, i tots els que s'aprofitaren de la seva recuperada fama van menjar durant anys de la seva manca d'escrúpols respecte a la seva privacitat. Els xecs li van esborrar aquests escrúpols.
Va passar els últims anys de la seva vida en un tros de casa de Marbella, pervertint cubans adolescents amb les seves desviacions apreses pels estudis de televisió, menjant com una mala cosa i fotent-li canya a tota mena de drogues i a totes les varietats de begudes alcohòliques existents.
-un cop morta li feren la condemnada prova del Carbó-14: tenia sis-cents catorze anys, la mala bèstia!-
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
84202 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa